La llum enmig de la foscor

SANT MIQUEL

El cap dels exèrcits celestials

El ball de diables és un entremès que representa la lluita entre el bé i el mal. Així com les forces del mal són encapçalades per Llucifer; les del bé les encapçala la figura de Sant Miquel Arcàngel. Virrei del cel que acompanya les ànimes a l’eternitat, es tracta de la figura qui ha de vèncer el dimoni o l’anticrist. És Sant Miquel qui envia Llucifer -en origen àngel del cel- cap a l’infern per tota l’eternitat, ja que se’l considera el cap dels àngels i el capdavanter dels exèrcits i soldats de Crist. És, també, el responsable de la psicòstasi (judici dels morts) i per això se li atribueix sovint el rol de “pesar” les ànimes.

Pel que fa a la iconografia, fins el s.XIII se’l representa generalment amb túnica i dalmàtica. Més endavant, especialment per influència del Renaixement, la seva representació més habitual és la d’un cavaller medieval o la d’un general romà. Els elements que l’acompanyen es diversifiquen especialment en aquest punt històric. Gairebé sempre duu armadura o cuirassa i se’l representa indistintament amb espasa curta flamígera o llança. En el seu escut (especialment en la seva representació medieval) s’hi llegeix sovint la inscripció “Quis ut deus”, que en llatí significa “Qui com Déu?” i que és la traducció literal del nom Miquel en hebreu. El fet que se’l representi sovint vencent al dimoni en actitud guerrera el fa iconogràficament proper a Sant Jordi, de qui se’l diferencia fonamentalment pel fet que Sant Miquel mai apareix a cavall; sempre dempeus i habitualment representat amb ales i casc amb plomes. Una altra de les representacions més habituals en l’art medieval i fins el Concili de Trento és aquella que fa referència a la psicòstasi, on duu unes balances per pesar les ànimes i on, sovint, àngels i dimonis estiren a banda i banda d’aquestes per inclinar-ne el resultat.

Sant Miquel i els diables: entremès i ball parlat

Des dels inicis dels balls de diables les figures de Llucifer i del Sant (habitualment Sant Miquel, però en algunes ocasions substituït o acompanyat per d’altres sants) formen part de l’estructura bàsica d’aquest entremès. Sant Miquel pren protagonisme especialment en el moment en el qual els balls de diables representen balls parlats amb una funció de moralitat. En aquests balls parlats Llucifer i els diables intenten corrompre la pau del poble i conspirar i instigar per la maldat. És Sant Miquel qui s’hi enfronta, gairebé sempre en solitari i en nom de Déu, per a acabar vencent-los i proclamant la victòria del cel.

En el cas de Vila-seca, des del moment de la recuperació del ball de diables l’any 1989 hi havia hagut la voluntat de representar el ball parlat. Malgrat això, no fou fins el vintè aniversari d’aquesta recuperació que, finalment, es representà per primera vegada l’anomenat Ball de Sant Miquel i Diables, en el qual el cap dels exèrcits celestials venç Llucifer, la Diablessa i els set pecats capitals. En oposició a aquests pecats, Sant Miquel esgrimeix la força de les virtuts teologals i clou el ball parlat amb els següents versos:

Tornin a regnar la fe i la caritat,
enmig de tanta maldat.
Alliberem-nos del pecat,
que l’infern ha escampat.
Amb l’ajut de Sant Esteve,
d’eixa vila gloriós patró,
el gran exèrcit del cel,
proclamo com a vencedor!
Que s’acabi aquesta cridòria,
torni la pau al poble.
Nostra és la victòria!

Indumentària de l’arcàngel

El Ball de Diables de Vila-seca no incorporà la figura de Sant Miquel fins a la incorporació del ball parlat en el cicle anual vila-secà. Des d’aleshores, aquesta figura és interpretada per un nen o nena, d’entre set i dotze anys, generalment membre del ball infantil. Aquesta és una figura fixa, de forma que entre relleu i relleu sempre és la mateixa persona qui l’interpreta, tant en la representació del ball parlat, com en les participacions al Seguici Tradicional o a les actuacions de foc.

Inicialment, la indumentària de Sant Miquel constava d’una túnica blanca coberta amb una capa, també blanca, amb ribetejat daurat. El pit el cobria una cuirassa daurada de tipus romà, amb un cert acabat antropomòrfic. L’escut, amb una gran creu cristiana al centre, també era daurat i texturitzat amb sanefa geomètrica. L’espasa, de fusta i pintada en daurat, era una espasa proporcionalment llarga, defugint l’habitual espasa curta o llança que llueix Sant Miquel en la iconografia habitual. Aquesta indumentària fou la pròpia de Sant Miquel fins l’any 2020. Actualment, un dels principals projectes de l’entitat és la renovació d’aquesta indumentària i dels seus complements, en col·laboració amb els millors artesans del ferro i del cuir.

Vestit Sant Miquel

Vestit Sant Miquel