La formació de lluïment és aquella disposició que s’usa per a anar i tornar dels punts d’inici i final de les actuacions, per a entrades i sortides a llocs emblemàtics i/o actuacions de lluïment, per a l’acompanyament de processons i per a les cercaviles sense foc. És, doncs, un esquema protocol·lari que dóna protagonisme a les figures principals del Ball: Sant Miquel, Llucifer i la Diablessa. Tractant-se d’una formació usada per a moments amb absència de foc però amb litúrgia i voluntat de crear ambient, l’encapçalen dues columnes de cinc diables tabalers. Els segueix, en posició central i destacada, Sant Miquel. A banda i banda d’aquest, però lleugerament endarrerits, el segueixen les figures de Llucifer -a l’esquerra- i la Diablessa -a la dreta-. Darrere d’aquests, dues columnes d’onze diables i, tancant la formació, el diable encenedor en posició central (com Sant Miquel) i lleugerament endarrerit respecte els dos darrers diables rasos. Per darrere del diable encenedor: carro de pirotècnia i portadors del carro, repartidors i carregadors de ceptres, en aquest ordre, vestits amb armilles del Ball i lleugerament apartats de la formació del Ball.
La formació d’actuació és la disposició funcional usada durant les actuacions que impliquen una cercavila de foc o correfoc. En aquest cas, es tracta d’un esquema pràctic en que la capçalera passa a ser ocupada pel diable encenedor, que és l’encarregat de marcar el ritme de foc de l’actuació. Per darrere seu i a banda i banda, se situen els diables distribuïts en dues columnes, ja carregats amb pirotècnia i disposats a cremar. Als dos laterals d’aquestes files s’hi ubiquen Llucifer i Diablessa, també carregats i a disposició de l’encenedor. Al centre, però més allunyat del foc, s’hi situa Sant Miquel, entre les dues files de diables i per davant dels diables tabalers. Aquests se situen, en aquest cas, en dues files de 5, de forma contrària a la formació de lluïment, per tal d’acostar el màxim possible el so dels tabals al foc. Per davant dels diables tabalers s’hi situen els carregadors de ceptres, dos per cadascun dels personatges principals, a la mateixa banda que correspongui al seu. Finalment, i per darrere dels tabalers, hi trobem: els repartidors -lleugerament situats a banda i banda-, el carro de pirotècnia i els seus portadors i, finalment, els separadors -que mantenen el públic lleugerament apartat de la zona de treball posterior de l’actuació.
