El Corpus Christi o simplement Corpus és una festa de l’església catòlica destinada a celebrar l’eucaristia. Se celebra el dijous següent a l’octava de Pentecosta, de forma que es tracta d’una festa mòbil instaurada fa més de 700 anys.
Per entendre el sorgiment de la festa ens hem de situar als inicis de la baixa edat mitjana. La creació d’una nova litúrgia (el Corpus) va ser la cara amable del procés de violenta repressió i enfortiment de l’statuo quo que es va produir durant el segle XIII i principis del XIV. De fet, la consolidació de la festa no va ser immediata: el 1246 se celebra la primera celebració per exaltar el Santíssim Sagrament a Lieja; Urbà instaura la festa del Corpus Christi el 1264; Climent V confirma aquesta butlla papal el 1311; i el seu successor, Joan XXII, en proclama la universalitat cinc anys després (1316). Les bones relacions del rei Jaume II amb aquest Papa expliquen la ràpida implementació que la festa va tenir a Barcelona, de la qual en tenim la primera referència escrita datada l’any 1320. La festa s’estén arreu de Catalunya entre els pobles i ciutats que volien demostrar la seva importància i solvència i ràpidament s’instaura a Valls (1320), Manresa (1322), Vic (1330), Tortosa (1330), Solsona (1331) o Berga (1333).
Aquestes processons comptaren, des dels inicis, amb una gran acceptació i participació popular. Així ho testimonien, per exemple, les Ordinacions de Corpus de Barcelona al llarg dels anys, que prohibien l’ús de la guitarra, llençar flors de ginesta, fer ballar els gegants o l’ús de coets i trons, entre altres. Prohibicions, en definitiva, encaminades a garantir el tarannà catequètic de la festa. Una altra anècdota que demostra la gran simpatia que tenia la celebració entre el poble menut són les disposicions de serrar les cantonades d’algunes cases per tal que poguessin passar-hi les “grans escenografies mòbils” que conformaven la processó.
Els diferents elements que conformaven les processons de Corpus i que sovint pretenien representar passatges bíblics o històries amb moralitat catòlica, eren apadrinats pels gremis o confraries de les ciutats i, ja des del s.XIV, existeixen protocols (ordinacions) que estableixen quin rol, posició o característiques han de tenir dins el conjunt de la processó cadascun dels elements.
És per això que alguns dels entremesos, balls i bestiari de cultura popular i tradicional catalana que avui en dia es conserven comparteixen un marc originari comú: el Corpus. Així, trobem com l’Àliga o la Víbria de Barcelona es remunten a l’any 1399 o com les primeres referències en aquesta mateixa ciutat del Drac, el Lleó, els Diables, els Cavallers Cotoners o els Gegants de la ciutat s’ubiquen l’any 1424, tal i com recull el Llibre de les Solemnitats de Barcelona.