12 del 30è: Xavi Colomina (juliol)

En motiu del 30è aniversari del Ball de Diables de Vila-seca, cada mes de l’any 2019 entrevistem una persona que ha format part de la Colla en algun moment. Aquest mes de juliol, entrevistem a Xavi Colomina.

BDV: Nom complet?

Xavier Colomina Granell

BDV: Recordes en quin any vas entrar al Ball de Diables de Vila-seca?

Si no estic equivocat, uns quatre anys després de la fundació. Així que a l’any 92-93.

BDV: Per què vas decidir fer-te diable? Què destacaries d’aquella època inicial, a mitjan anys 90?

Jo era dels més petits i vaig entrar per mon germà, que ja hi era amb Forasté, Robert, Esteve Mèdico, etc. Després ja van entrar altres de més petits, com Pepe o l’Alonso. Ho recordo com una època xula i bonica (com totes!), que érem poca gent i començàvem, però molt divertida. Recordo quan vam fer els segons vestits, que me’l cosia ma mare i cadascú es feia el seu, però que els pintàvem tots, al Centru catòlic.

BDV: Recordes el teu primer correfoc? Explica’ns les sensacions.

El meu primer correfoc el recordo vagament. Era aquí, al poble, a la Rambla de Catalunya. Recordo aquell dia perquè mon germà Josep Lluís es va fer una cremada important a la cama i em va donar cert respecte i aquella idea de que és una cosa amb la que no pots jugar. No recordo gaire més. Encara anàvem amb els vestits de roba de sac i jo utilitzava el d’una noia baixeta, amiga de Juan Diego, Titi i aquesta colla.

BDV: Després de ser diable, vas tenir el paper de Llucifer durant uns anys i molta gent et recorda com a tal. Què se sent portant el Ceptre?

Buah..! És una sensació.. Com t’ho puc arribar a explicar? Al final és com si cremessis només amb una carretilla però portant moltíssim més foc. En aquell moment tens un ‘subidón’ d’adrenalina. També he de dir que moltes vegades el vaig portar perquè ningú més volia (o podia). Tinc un bony a l’espatlla que se m’ha quedat per sempre. És una sensació molt bonica, però s’ha de reconèixer que també és patidora i has d’anar amb compte. Quan se’t posa molta gent al costat ballant, com quan anàvem a Garcia i Margalef, estàs més pendent que no se’t caigui que de xalar.

BDV: Diable, Llucifer, Diablessa i, finalment, un dels quatre presidents que ha tingut l’entitat en els seus 30 anys. Què destacaries de tota la feina feta i quins records t’emportes del càrrec?

Una cosa bona és que al final els diables sempre han estat un conjunt de gent en què s’han fet les coses de forma col·lectiva. Sempre n’hi ha quatre que tiren més, com a qualsevol lloc, però el tema dels càrrecs no és tan important. Veníem d’una època en què ens trobàvem amb dos tabalers i set diables en un correfoc. La Rosa Mari recordarà un dia que baixàvem pel carrer del Mercadona i que anàvem de “capa caída”, perquè era una època en què estava molt complicat tot. Joventut, estiu.. Ens trobàvem molt poca gent en aquella època, i tampoc podies plantejar-te de fer més sortides ni res. Aleshores ens vam posar uns quants a ajudar a Robert, que el pobre ja en tenia prou. Poc a poc va anar pujant la cosa i fins el que són ara els diables: una institució a Vila-seca. Això és el que més destacaria, que va ser un dels revulsius, com ho va ser després el relleu de Jordi Saltó.

També recordo que em va tocar l’època de fer els tercers vestits. No sé la quantitat de viatges que vaig haver de fer a Riudoms, a veure l’Olívia..! Per mi que van ser centenars! Però tota la feina feta la vaig fer amb la màxima il·lusió i la tornaria a fer, sens dubte.

BDV: La Colla ha anat canviant al llarg dels seus 30 anys d’història. Què creus que ha canviat més?

Home! Que ara hi ha molta gent! Dóna un “gustazo” veure ara els Diables, que és espectacular. També la organització que hi ha després de 30 anys d’experiència i solera.

Jo és que he viscut aquella època de 2 tabalers i 7 diables, i era una època durilla, en la que ens aguantàvem gairebé amb pinces. Recordo que a finals dels 90 van començar a entrar amics i coneguts per tenir una mica més de gent i també per ajudar-nos a muntar la Trobada dels Països Catalans. Aleshores van entrar la Laura Laguna, Josep Pedrola, Joan Anton Puig, l’Òscar Rodríguez, etc. I aquella Trobada també va ser un punt d’inflexió en la història dels diables a Vila-seca. Crec que aquell dia va contribuïr a que la gent veiés que si et protegeixes una mica, els diables no són res perillós. Penseu que als inicis, a Vila-seca la gent anava a veure els diables vestits de diumenge! Llavors semblava impossible això que veiem avui en dia, amb canalla perfectament vestida per anar a veure un correfoc i ballar-hi a dins. Això ha estat un altre gran canvi que s’ha aconseguit.

BDV: El proper 4 d’agost participaràs del Correfoc dels Històrics amb motiu del 30è aniversari; a qui convidaries a venir? Qui creus que no pot faltar-hi?

Primer que tot, mon germà Josep Lluís. Les corregudes que m’he fotut amb ell a diables han estat molt guapes!

Jordi Granell, Joan Caballé, Josep Forasté, Esteve Mèdico, Robert Rodríguez, Xavi Graset, Meritxell Granell.. són gent que em faria gràcia, m’agradaria que hi fossin tots per poder xalar i per poder recordar èpoques boniques.

Ara bé, com a especial, sens dubte mon germà. Ell és el que em va fer començar en el seu dia.

BDV: Ara que tens una filla, t’agradaria veure-la sent diable i poder compartir amb ella totes les sensacions que has viscut?

Sí, però em costarà, perquè a la punyetera no li agraden gens els petards. Sent petar un globus i.. uf! Ara mateix se’m posa la carn de gallina només de pensar-hi! Jo en tinc moltes ganes i és una cosa que algun dia voldria arribar a fer, però evidentment tampoc la vull obligar, li ha d’agradar a ella. Ara mateix, però, no puc ni anar-ho a veure!

BDV: Com definiries els Diables de Vila-seca? Quines diries que son les seves principals qualitats i defectes?

Defectes: cap ni un, mai de la vida. Una de les qualitats, a banda de lluitar per mantenir vives les tradicions de la cultura popular, és tot el que s’ha fet de tradicionalització del ball. Amb els tabals tradicionals, els nous vestits i maces, portant-ho tot al terreny d’un ball de diables tradicional. Avui en dia tot evoluciona molt, però hi ha coses que no han d’evoluconar tant, que s’han de conservar com estan. Me’n recordo quan vam fer la Trobada i venien tot de colles de Barcelona amb l’alcohol aquell per escupir foc que.. ves, jo em quedo amb el que tenim. Una altra qualitat és el ball parlat, que per fi es va aconseguir fer aquí a Vila-seca (semblava que mai es podria fer!) i enguany hem arribat a la desena edició.

BDV: Explica’ns una anècdota i el millor record que tinguis associats als Diables de Vila-seca.

Una anècdota que recordo és quan vam organitzar la Trobada de Diables i Dimonis dels Països Catalans, l’any 2003, que vam encomanar i carregar la barra com si s’hagués d’acabar el món. Recordo Forasté, mon germà, Robert, etc. descarregant a ca mon pare tot el que no s’havia gastat.. Mare meva! Ens pensàvem que ens faríem d’or i quan es va acabar el correfoc la gent va marxar. Ens vam fotre la currada del segle i no sé si vam arribar a gastar ni un o dos barrils de cervesa. Va ser bastant penós (riu).

El millor record? El I Correfoc dels Històrics, l’any 2014. Recordo en màniga curta totalment desmarxat amb Xavi Graset, mon germà.. pf! Per mi aquell correfoc va ser una sensació casi inexplicable, d’eufòria total. M’ho he passat molt bé en molts correfocs, però aquell em va quedar grabat, amb tot el bon rotllo, el sopar al Miramar.. Va ser un dia molt i molt especial.

BDV: Per últim, visió de futur. Com t’imagines el Ball de Diables de Vila-seca d’aquí uns anys?

Espero que igual que ara, però amb cares noves i sent una peça fonamental de les festes, de les tradicions i de la cultura de Vila-seca. I si es pot créixer, doncs encara millor!

 

BDV: Moltes gràcies! Ens veiem el proper 4 d’agost al II Correfoc dels Històrics.

015
Xavi Colomina com a Llucifer

 

019
Josep Lluís (esq.) i Xavi Colomina (dreta)

30a Festa Major d’Estiu amb el Ball de Diables de Vila-seca

Aquest estiu la Festa Major de Vila-seca ve marcada per una efemèride: el 6 d’agost de 1989 el Ball de Diables de Vila-seca actuava per primer cop des de la recuperació d’aquesta tradició al poble. Enguany, celebrem el 30è aniversari d’aquesta data.

La Festa Major d’Hivern d’enguany donava el tret de sortida als actes de celebració d’aquest aniversari. La presentació de la imatge del 30è aniversari acompanyava els actes habituals i consolidats de l’hivern: la Nit del Foc amb la incorporació del Correfoc Petit, el Seguici i la Carretillada. I la primavera ens va permetre gaudir primer del Sopar de la Colla i, després, de la presentació del primer conte editat pel Ball de Diables amb la col·laboració de Jesús Tibau i Andreu Faro: “Volem ser diables!“.

Un inici d’any diferent i intens, però que només és l’avantsala dels plats forts de l’Aniversari, que arriben de la mà de la Festa Major d’Estiu. Els dies 26 í 27 de juliol el focus es posarà sobre La Pineda, on ens podreu trobar i saludar gestionant la barra dels concerts. El mateix divendres 26 tornarem a Santa Coloma de Queralt, on hi vam ser l’any 1990, ben als inicis. Dissabte 27 recorrerem el Passeig de Pau Casals de La Pineda amb un correfoc simultani del Ball de Diables Infantil i del Ball de Diables de Vila-seca; just abans de donar pas als focs artificials.

La setmana següent, ens retrobarem dijous 1 d’agost, quan participarem amb el Ball Infantil i el Ball de Diables en el Seguici Tradicional, junt amb tots els elements de cultura popular de Vila-seca. Divendres 2 podrem gaudir de la segona edició del Correfoc Petit, que recorrerà els carrers del nucli antic, amb la participació del nostre Ball Infantil.

Imatge del 30è Aniversari del BDV
Imatge del 30è Aniversari del BDV

Serà dissabte 3 d’agost quan gaudirem del primer plat fort i excepcional d’aquest aniversari: la I Trobada Nacional de Diables per Vegueries. Es tracta d’una mostra de colles i balls de diables, vinguts d’arreu de Catalunya. Cadascuna de les colles representarà una de les vegueries, de forma que el públic podrà notar i entendre com de diferents poden ser les expressions de cultura de foc en funció del seu origen territorial i model. Comptarem amb balls de diables de la zona tradicional, com ara el Ball de Diables de Reus (Vegueria Camp de Tarragona), el Ball de Diables de Cervera Carranquers (Vegueria Ponent), el Ball de Diables de Banyeres (Vegueria Penedès) o el propi Ball de Diables de Vila-seca, que ostentarà la condició d’amfitrió. Però en aquest cas, el públic vila-secà també podrà gaudir de la presència de colles de model no tradicional, com ara els Diables de Terrassa (de model Barcelonès i en representació de la Vegueria AMB) o els Diables Rocadepena d’Alpens (Vegueria Catalunya Central), les Gàrgoles de Foc de Banyoles (Vegueria Comarques Gironines) i els Diables El Jordiet de Garcia (Vegueria Terres de l’Ebre). La Trobada començarà amb una Tabalada conjunta, que guiarà totes les colles des del Carrer de la Riera fins a l’antiga Plaça de Flix (C. Sant Antoni). El correfoc posterior recorrerà el nucli antic fins al pati de l’escola Torroja i Miret, on es presentaran les colles i es realitzaran els lluïments finals.

I la Festa Major es clourà diumenge 4 d’agost amb l’acte més simbòlic i segurament important del 30è aniversari: el II Correfoc dels Històrics. Després de l’ampli èxit de la primera edició d’aquest correfoc, celebrada l’any 2014 amb motiu del 25è aniversari; aquest correfoc no només torna, sinó que creix. El Correfoc dels Històrics és aquell dia en què es convida tothom qui ha format part del Ball de Diables de Vila-seca al llarg dels seus 30 anys d’història a tornar-hi per un dia. De forma excepcional, les quatre edicions de vestits que ha tingut la colla, surten al carrer conjuntament. Cada diable i tabaler vesteix el vestit que correspon a l’època en què va entrar a formar part de l’entitat. Un dia de retrobament emotiu, però també un correfoc de màxima intensitat. Amb 1500 carretilles, dos encenedors, més de 80 diables i tabalers de Vila-seca; serà una ocasió per viure i reviure.

Esperem poder gaudir amb vosaltres aquesta Festa Major i celebrar els 30 anys del Ball, i els molts més que vindran!