Si bé històricament i per adscripció territorial tindria sentit que el Ball de Diables de Vila-seca tingués un model de participació individual (o Model Camp), en el moment de la recuperació del ball de diables a Vila-seca, aquesta es va fer en Model Militar (o Model Penedesenc). Una de els principals característiques d’aquest model és que preserva l’estructura teatral pròpia dels inicis d’aquesta tradició. Això és: disposa de rols diferenciats i de personatges principals; i la seva estructura es basa en la representació d’un ball parlat o entremès, en el qual el bé i el mal s’enfronten.
Els personatges principals comuns a tots els balls de diables tradicionals de model militar són Llucifer i la Diablessa, i habitualment duen elements coneguts com a Ceptres o Ceptrots per a cremar carretilles, enlloc de les maces comunes dels diables rasos. Els ceptres són elements grans amb una capacitat pirotècnica molt major i que incorporen figures geomètriques, antropomòrfiques i zoomòrfiques.
El cap dels exèrcits infernals o rei dels inferns és el referent del mal. La seva figura beu de la mitologia cristiana, que enclava la seva creació amb la de tots els àngels i sota el nom de Luzbel Helel Ben Shahar (fill de l’aurora). Era, doncs, un àngel al nivell de l’arcàngel Sant Miquel que, en voler posar-se al nivell de Déu, caigué als inferns. És en aquest moment que se’l comença a anomenar Llucifer i, malgrat originalment tractar-se de dues figures diferents, s’acaba associant indistintament aquest nom també per a definir a Satanàs. El ball parlat de Sant Miquel i Diables de Vila-seca fa referència a
aquest episodi mitològic:
En el cas del Ball de Diables de Vila-seca la figura de Llucifer apareix vinculada al ball des del moment de la recuperació. S’incorpora i s’estrena el 21 de gener de 1990, en el marc de la Festa Major de Sant Antoni i portat en el dia de la seva estrena per Carlos Albadalejo. Inicialment, el vestit de Llucifer es composa del vestit estàndard d’un diable ras (pantaló i casaca de roba de sac, tintats en vermell i amb sanefes negres que representen diables), una capa vermella i un barret de copa negre. El Ceptre de Llucifer s’estrena el mateix dia, obra de l’escultor vila-secà del ferro Antoni Mas i Castelltort. Representa un drac de tres caps amb unes amples ales d’on en surten sis varetes per a posar-hi pirotècnia. El drac és un animal mitològic molt present en la cultura popular catalana i en les representacions del mal presents en les processons religioses de la història de Catalunya. S’associa la seva imatge a la lluita contra els déus i contra el Sol des de fa mil·lenis, però en l’art cristià medieval representa la figura del pecat. El Ceptre de Llucifer és construït íntegrament en acer, amb un pes total de 10 kg (suport i extrem), una altura de 2,67 metres i una capacitat de 60 carretilles.
A diferència del Ceptre, que s’ha mantingut inalterable amb el pas dels anys, la indumentària de Llucifer s’ha adaptat a cadascuna de les generacions de vestits que ha incorporat el Ball de Diables de Vila-seca. Així, abans de la segona generació de vestits, la capa de Llucifer passa a ser negra, color i textura -llisa- que mantindrà també amb la segona generació, junt amb el barret de copa. En aquesta generació (1994) l’únic canvi és, doncs, el vestit base, que com en el cas de tots els diables, passa a ser de roba de cotó vermella decorada amb flames negres pintades a la base de la casaca i el pantaló. El gran canvi arriba amb la tercera generació de vestits (2004), en que el vestit base (que segueix lluint també Llucifer) passa a ser de roba de cotó vermella amb motius cosits en negre i verd. La capa incorpora flames en color vermell i groc cosides a la seva base, essent la generació més cridanera. En la darrera i actual edició (2018), Llucifer passa a tenir vestit propi, explícitament diferenciat de la resta de diables. Es tracta d’una casaca negra, de roba de lli, decorada en la seva zona frontal amb una panxa de serp en color daurat rematada amb flames vermelles. Els pantalons, vermells, mantenen la sanefa lateral dels diables rasos però amb presència només dels colors negre i daurat. Aquesta importància del color daurat pretén remarcar el paper de senyor de l’Infern que té Llucifer. Pel que fa a la capa, retorna al color vermell original, però decorada amb senzilles flames de color negre.
La Diablessa és una figura vinculada als balls de diables amb estructura teatral des de com a mínim fa un segle i mig. Hi apareix sempre com a figura femenina que representa la temptació, exercint de mà dreta de Llucifer. El Ball de Diables de Vila- seca no l’incorpora -per motius organitzatius i econòmics- fins el seu cinquè aniversari de la recuperació. S’estrena per la Festa Major de Sant Antoni, el dia 23 de gener de 1994 i és portada en el seu primer dia per Esteve Mèdico. Pel que fa a la seva indumentària, es caracteritza, sempre, per dur pamela i faldilla. Originalment, tant l’una com l’altra eren de color blanc. La faldilla, decorada amb flames negres i diables vermells. La casaca era com la d’un diable ras de segona generació: de cotó vermell decorada amb flames negres. És amb la tercera generació (2004) quan passa a portar faldilla negra, decorada amb flames cosides de colors negre i groc (com la capa de Llucifer de la mateixa generació). La casaca es manté, com la d’un diable ras, però incorpora a damunt una armilla negra decorada amb una serp. La pamela passa a ser vermella, durant uns anys, per a tornar després al blanc original dins la mateixa generació de vestits. El darrer canvi, amb l’actual edició (2018) i igual que en el cas de Llucifer, és la creació d’un vestit específic per a la Diablessa. La faldilla passa a ser volumètrica, amb dos arcs que li donen volum. De base de roba de lli vermella, és decorada amb motius pintats en negre i daurat, inspirats precisament en la serp del seu propi ceptre. L’armilla té el cos central en vermell i les mànigues negres. Hi destaca el daurat, també en la pamela vermella.
Pel que fa al Ceptre de la Diablessa, representa una serp (imatge de la temptació i el pecat) acompanyada per la fulla i fruit d’estramoni (o planta del diable, trompeta de l’infern o planta de l’infern), i és l’origen del logotip oficial de la Colla i de l’actual imatge corporativa del Ball. El Ceptre de la Diablessa és, també, la inspiració fonamental de la quarta i actual edició de vestits del Ball de Diables de Vila-seca. Obra de l’escultor vila-secà del ferro Antoni Mas, és construït íntegrament en acer, amb un pes total de 6 kg (suport i extrem), una altura de 2,80 metres i una capacitat de 24 carretilles.
