La Recuperaciรณ

DES DE 1989 I FINS AVUI

Antecedents

Al llarg del segle XX, des de la Guerra Civil (1936-1939) i fins a la fi de la Dictadura (1975), a Vila-seca es perd el fil histรฒric de les actuacions del ball de diables. Desprรฉs dโ€™aquest fosc perรญode histรฒric, la cultura popular reneix arreu i tambรฉ a Vila-seca. La fundaciรณ de lโ€™Agrupaciรณ Cultural de Vila-seca i, amb ella, de lโ€™Esbart Dansaire Ramon dโ€™Olzina (1975), de lโ€™Esbart Infantil (1977) i dels Gegants de Vila-seca (1983) foren els precedents mรฉs destacats. Perรฒ el que realment va condicionar la recuperaciรณ del ball de diables van ser els correfocs celebrats a les festes majors de 1986, 1987 รญ 1988, amb la participaciรณ dels balls de diables de l’Arboรง, Reus i Alforja, respetivament, i per Sant Antoni de 1989, amb els balls de diables de Les Borges del Camp, Valls i Montblanc. Aixรฒ va despertar lโ€™interรจs del jovent vila-secร  que, encapรงalats per Bernadette Farriol, comenรงaren a contactar amb possibles interessats i interessades en tenir un ball de diables a Vila-seca.

Fundaciรณ de lโ€™Entitat

El fet que el grup impulsor es composรฉs de gent molt jove no va facilitar la fundaciรณ de lโ€™entitat, ja que calia tenir la majoria dโ€™edat per tal de ser membre de la Junta Directiva fundadora. Junt amb Bernadette Farriol; Rosa Gonzรกlez, Jordi Gรณmez, Carles Rovira i Robert Redรณn foren els cinc socis fundadors. Lโ€™Acta Fundacional, signada a Vila-seca el 22 de marรง de 1989 elegia Robert Redรณn com a primer president de lโ€™entitat i sโ€™iniciava, aixรญ, una segona etapa histรฒrica del ball de diables a Vila-seca. Des dโ€™un bon inici es van establir converses amb Jordi Bertran i Xavi Gonzรกlez, del Ball de Diables de Tarragona (recuperat sis anys abans), per tal dโ€™obtenir ajuda en el procรฉs de recuperaciรณ. De fet, la fundaciรณ de lโ€™entitat va prosperar, en certa forma, grร cies a lโ€™estat avanรงat dโ€™aquestes converses, ja que paralยทlelament sโ€™estava gestant la recuperaciรณ del ball de diables a lโ€™entorn de la Societat El Fรจnix, amb lโ€™ajuda del Ball de Diables dโ€™Alforja. Finalment, perรฒ, el Ball de Diables de Vila-seca prosperร  com a entitat independent del municipi -aleshores- de Vila-seca i Salou.

El Model, els vestits i les maces

La influรจncia del Ball de Diables de Tarragona fou determinant a lโ€™hora de recuperar el ball de diables en format militar (o format Penedรจs) a diferรจncia del format que molt probablement tenia el ball de diables vuitcentista. En aquest sentit, es pretenia crear una estructura jerarquitzada amb la presรจncia de personatges principals i amb tots els diables vestits dโ€™una mateixa forma. No obstant aixรฒ, sโ€™agafaren tambรฉ idees del model de participaciรณ individual (o model Camp), com per exemple el fet que els primers vestits els pagava cadascun dels socis i sรฒcies -que nโ€™eren els propietaris- o el fet que eren fets de sacs dโ€™avellana tintats. Aquella primavera de 1989 fou destinada fonamentalment a aixรฒ: a la compra dels sacs dโ€™avellana, a la confecciรณ dels vestits, al tintat amb Tint Iberia i a la pintura de les figures que apareixien a lโ€™esquena dels vestits; a banda de proves de pirotรจcnia. Tambรฉ es crearen les primeres maces del Ball, en colยทlaboraciรณ amb Esteve de la Serra (Esteve Magriรฑร ), fuster vila-secร , que incorporร  els totxos de fusta a lโ€™extrem dels pals de fregar que sโ€™havien comprat.

El bateig i la consolidaciรณ

El 6 dโ€™agost de 1989, a la Plaรงa de lโ€™Esglรฉsia de Vila-seca, el Ball de Diables de Vila-seca fou batejat pel Ball de Diables de Tarragona, que realitzร  un passadรญs de foc. Seguidament se celebrร  el primer Correfoc del ball de diables recuperat, pels carrers del Nucli Antic. El bateig i el primer correfoc es van celebrar sense tabals i sense Ceptres. La manca de recursos econรฒmics i de temps van endarrerir la seva incorporaciรณ. La tardor de 1989, amb lโ€™entrada al Ball de Diables de Juan Diego Alonso, Titi Bravo, Renรฉ Montiel i Fran Sรกnchez; sโ€™incorporen els primers tabals. El 21 de gener de 1990 sโ€™incorpora la figura de Llucifer i sโ€™estrena el Ceptre obra dโ€™Antoni Mas, ferrer vila-secร , portat aquell primer dia per Carlos Albadalejo. No fou fins el 23 de gener de 1994 que sโ€™incorporร  la figura i el ceptre de la Diablessa, obra del mateix escultor i portat el primer dia per Esteve Mรจdico; tancant aixรญ la consolidaciรณ de la recuperaciรณ del Ball de Diables de Vila-seca.