La influència del Ball de Diables de Tarragona fou determinant a l’hora de recuperar el ball de diables en format militar (o format Penedès) a diferència del format que molt probablement tenia el ball de diables vuitcentista. En aquest sentit, es pretenia crear una estructura jerarquitzada amb la presència de personatges principals i amb tots els diables vestits d’una mateixa forma. No obstant això, s’agafaren també idees del model de participació individual (o model Camp), com per exemple el fet que els primers vestits els pagava cadascun dels socis i sòcies -que n’eren els propietaris- o el fet que eren fets de sacs d’avellana tintats. Aquella primavera de 1989 fou destinada fonamentalment a això: a la compra dels sacs d’avellana, a la confecció dels vestits, al tintat amb Tint Iberia i a la pintura de les figures que apareixien a l’esquena dels vestits; a banda de proves de pirotècnia. També es crearen les primeres maces del Ball, en col·laboració amb Esteve de la Serra (Esteve Magriñà), fuster vila-secà, que incorporà els totxos de fusta a l’extrem dels pals de fregar que s’havien comprat.