Els estris que els diables rasos usen per a cremar carretilles són les maces. Es tracta d’elements de fusta senzills, amb una vareta metàl·lica a l’extrem on s’hi situa la pirotècnia per mitjà de suports amb anelles de plàstic. La darrera edició de les maces d’aquest Ball data de l’estiu de 2018 (malgrat s’estrenaren el gener de l’any 2019, en la representació del Ball de Sant Miquel i Diables) i incorporen la forma de bota en el seu totxo de fusta de l’extrem, ja que històricament -especialment al segle XIX- existia un vincle molt important entre els balls de diables i els gremis de boters. L’anterior edició de les maces, usada fins el 2018, era l’edició original (de l’any 1989). Aquesta primera edició es va crear amb la col·laboració d’Esteve Magriñà (Esteve de la Serra, fuster de Vila-seca) qui va incorporar els totxos de fusta als pals de fregar -de fusta- comprats pels primers membres del Ball de Diables. En aquesta edició, les varetes dels extrems eren realment claus, la qual cosa limitava el nombre de carretilles per maça a un nombre de dues.
Pel que fa a la resta de la vestimenta, els diables vesteixen de forma homogènia i reglada. El Ball de Diables de Vila-seca entén que, en la mesura que s’adscriu al Model Militar o Penedesenc, tots els diables que participen en una actuació han de vestir de forma escrupolosament igual. Així, la samarreta de la colla (de color blanc i amb el tercer logotip de l’entitat) es vesteix sota la casaca únicament i exclusivament durant les actuacions i, en cap cas, en un altre moment. Pel que fa al calçat, es vesteixen espardenyes de set vetes tradicionals (amb veta de color negre) i mitjons alts de cotó vermell. En relació a la part superior, es protegeix el cap -sota la caputxa- amb un mocador negre amb estampat de cercles blancs i, de forma voluntària, amb ulleres de protecció i/o taps. Aquesta indumentària és reglamentària i, en cap cas, es pot alterar.