La Recuperació

DES DE 1989 I FINS AVUI

Antecedents

Al llarg del segle XX, des de la Guerra Civil (1936-1939) i fins a la fi de la Dictadura (1975), a Vila-seca es perd el fil històric de les actuacions del ball de diables. Després d’aquest fosc període històric, la cultura popular reneix arreu i també a Vila-seca. La fundació de l’Agrupació Cultural de Vila-seca i, amb ella, de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina (1975), de l’Esbart Infantil (1977) i dels Gegants de Vila-seca (1983) foren els precedents més destacats. Però el que realment va condicionar la recuperació del ball de diables van ser els correfocs celebrats a les festes majors de 1987 í 1988, amb la participació dels balls de diables de Reus i Alforja. Això va despertar l’interès del jovent vila-secà que, encapçalats per Bernadette Farriol, començaren a contactar amb possibles interessats i interessades en tenir un ball de diables a Vila-seca.

Fundació de l’Entitat

El fet que el grup impulsor es composés de gent molt jove no va facilitar la fundació de l’entitat, ja que calia tenir la majoria d’edat per tal de ser membre de la Junta Directiva fundadora. Junt amb Bernadette Farriol; Rosa González, Jordi Gómez, Carles Rovira i Robert Redón foren els cinc socis fundadors. L’Acta Fundacional, signada a Vila-seca el 22 de març de 1989 elegia Robert Redón com a primer president de l’entitat i s’iniciava, així, una segona etapa històrica del ball de diables a Vila-seca. Des d’un bon inici es van establir converses amb Jordi Bertran i Xavi González, del Ball de Diables de Tarragona (recuperat sis anys abans), per tal d’obtenir ajuda en el procés de recuperació. De fet, la fundació de l’entitat va prosperar, en certa forma, gràcies a l’estat avançat d’aquestes converses, ja que paral·lelament s’estava gestant la recuperació del ball de diables a l’entorn de la Societat El Fènix, amb l’ajuda del Ball de Diables d’Alforja. Finalment, però, el Ball de Diables de Vila-seca prosperà com a entitat independent del municipi -aleshores- de Vila-seca i Salou.

El Model, els vestits i les maces

La influència del Ball de Diables de Tarragona fou determinant a l’hora de recuperar el ball de diables en format militar (o format Penedès) a diferència del format que molt probablement tenia el ball de diables vuitcentista. En aquest sentit, es pretenia crear una estructura jerarquitzada amb la presència de personatges principals i amb tots els diables vestits d’una mateixa forma. No obstant això, s’agafaren també idees del model de participació individual (o model Camp), com per exemple el fet que els primers vestits els pagava cadascun dels socis i sòcies -que n’eren els propietaris- o el fet que eren fets de sacs d’avellana tintats. Aquella primavera de 1989 fou destinada fonamentalment a això: a la compra dels sacs d’avellana, a la confecció dels vestits, al tintat amb Tint Iberia i a la pintura de les figures que apareixien a l’esquena dels vestits; a banda de proves de pirotècnia. També es crearen les primeres maces del Ball, en col·laboració amb Esteve de la Serra (Esteve Magriñà), fuster vila-secà, que incorporà els totxos de fusta a l’extrem dels pals de fregar que s’havien comprat.

El bateig i la consolidació

El 6 d’agost de 1989, a la Plaça de l’Església de Vila-seca, el Ball de Diables de Vila-seca fou batejat pel Ball de Diables de Tarragona, que realitzà un passadís de foc. Seguidament se celebrà el primer Correfoc del ball de diables recuperat, pels carrers del Nucli Antic. El bateig i el primer correfoc es van celebrar sense tabals i sense Ceptres. La manca de recursos econòmics i de temps van endarrerir la seva incorporació. La tardor de 1989, amb l’entrada al Ball de Diables de Juan Diego Alonso, Titi Bravo, René Montiel i Fran Sánchez; s’incorporen els primers tabals. El 21 de gener de 1990 s’incorpora la figura de Llucifer i s’estrena el Ceptre obra d’Antoni Mas, ferrer vila-secà, portat aquell primer dia per Carlos Albadalejo. No fou fins el 23 de gener de 1994 que s’incorporà la figura i el ceptre de la Diablessa, obra del mateix escultor i portat el primer dia per Esteve Mèdico; tancant així la consolidació de la recuperació del Ball de Diables de Vila-seca.