Tipus dโ€™actuacions

BALL PARLAT, CORREFOCS I Mร‰S

Ball de Sant Miquel i Diables

La representaciรณ del ball parlat que enfronta Sant Miquel i els diables รฉs lโ€™actuaciรณ mรฉs genuรฏna del Ball de Diables de Vila-seca. En els seus orรญgens, vinculats al Corpus Christi, els balls de diables eren alยทlegories de la lluita entre el bรฉ i el mal on, gairebรฉ sempre, hi apareixia Llucifer -encapรงalant els exรจrcits infernals- i lโ€™Arcร ngel Sant Miquel -encapรงalant els exรจrcits celestials-. De fet, al s.XV es documenten diverses representacions populars amb diables: lโ€™Entremรจs de lโ€™Infern, lโ€™Entremรจs de Sant Miquel, el Castell de lโ€™Infern, etc. Aquests entremesos (teatre de carrer) representen la lluita entre el bรฉ i el mal en un format de ball parlat, que comenรงa a incloure pirotรจcnia com a complement. ร‰s amb el pas dels segles que la pirotรจcnia va guanyant protagonisme en detriment de la representaciรณ teatral fins que, en el segle XIX, divergeixen els dos grans models histรฒrics de balls de diables: el Model Militar i el Model de Participaciรณ Individual. El primer, que รฉs el que defineix lโ€™estructura del Ball de Diables de Vila-seca, conserva els personatges principals (Llucifer, la Diablessa, els ร ngels) i el ball parlat. De fet, aquesta representaciรณ segueix mantenint el seu protagonisme en aquest model i, fins ben entrat el segle XX, les cercaviles de foc i la pirotรจcnia hi tenen un paper secundari.

A Vila-seca, en coherรจncia amb lโ€™estructura teatral del ball de diables, des de la recuperaciรณ lโ€™any 1989, existia la voluntat de representar el ball parlat. No obstant aixรฒ, les dificultats econรฒmiques i socials van endarrerir aquest fet fins a la celebraciรณ del 20รจ aniversari de la recuperaciรณ. El gener de lโ€™any 2010 es representava per primera vegada a la Plaรงa de Voltes de Vila-seca el Ball de Sant Miquel i Diables.

El ball parlat es representa un cop lโ€™any a Vila-seca, sobre un petit escenari instalยทlat a la Plaรงa de Voltes, al nucli antic de la poblaciรณ. La representaciรณ sโ€™emmarca dins els actes de la Nit del Foc, a les 19.30h del dissabte principal de la Festa Major en honor a Sant Antoni Abat. Hi participen catorze persones sobre lโ€™escenari: Llucifer, la Diablessa, Sant Miquel Arcร ngel, els set pecats capitals, tres tabalers i el diable encenedor. La representaciรณ รฉs litรบrgica i sempre repeteix una mateixa forma de procedir. Dโ€™igual forma succeeix amb el text, que a cura del Ball de Diables, es redactร  lโ€™any 2009 i es modificร  definitivament lโ€™any 2019.

En la part inicial de la representaciรณ hi intervenen Llucifer, la Diablessa i Sant Miquel. Llucifer inicia el ball parlat deixant clares les seves intencions:

Som els diables de lโ€™infern!
Per proclamar guerra al cel,
hem sortit avui de lโ€™avern,
i no ens aturarร , ni Sant Miquel!

La seva mร  dreta, la Diablessa, es mostra servicial i a disposiciรณ del cap dels exรจrcits de lโ€™infern i li presenta les seves armes:

Per plantar cara al cel,
sempre pots comptar amb mi.
La victรฒria ja sโ€™acosta,
i res la podrร  impedir!

Sant Miquel, en el tram inicial de la representaciรณ, ja els adverteix que els seus esforรงos no reeixiran:

Aixรฒ sโ€™haurร  de veure!
Com altres vegades ha passat,
per aturar lโ€™infern,
el cel estร  preparat!

En el tram central del ball parlat Llucifer dรณna pas als parlaments dels set pecats capitals. Aquesta segona part de la representaciรณ combina la part litรบrgica, repetida any rere any, i la satรญrica (versos o versots satรญrics), que canvia anualment i que parla de lโ€™actualitat polรญtica, social, econรฒmica o esportiva. Els set pecats capitals que hi intervenen sรณn: Supรจrbia (que sempre intervรฉ la primera), Ira (que sempre intervรฉ la segona), Gola, Avarรญcia, Enveja, Accรญdia i Luxรบria (que intervenen en ordre diferent cada any). Les intervencions dels pecats sโ€™inicien cremant una carretilla i ballant en solitari. Desprรฉs, interpreten una primera part, a mode de presentaciรณ, que es repeteix any rere any. Seguidament, representen el seu vers satรญric. Els versos del ball parlat sรณn de quatre estrofes, amb rimes creuades, encadenades i caucades (abba/abab/aabb), que poden ser assonants o consonants i, en algun cas, versos esparsos. No tenen un patrรณ silยทlร bic, perรฒ generalment sรณn versos d’art major. Aixรญ, la Supรจrbia i la Gola inicien els seus parlaments:

Jo sรณc el rei dels panxuts,
em diuen la Golosia,
i en la meva temptaciรณ,
hi cauen cent homes cada dia.
Jo sรณc la Supรจrbia,
el diable primer,
patrรณ dels creguts i dels inflats,
fidel servidor de Llucifer.

En el tram final del ball parlat, desprรฉs de tots els versots i dโ€™una encesa conjunta, Sant Miquel intervรฉ per cloure la representaciรณ. En el seu tram final, lโ€™Arcร ngel enfronta les virtuts teologals i cardinals amb les armes esgrimides pels exรจrcits infernals, i proclama la victรฒria del cel:

Enrere! Prou xerrameca!
Del cel acabo de baixar,
per a salvar el poble de Vila-seca,
dels dimonis que el volen cremar.
Enmig de la tenebra i la foscor,
els ร ngels del cel us portem la salvaciรณ.
Els propรฒsits de Llucifer no podran reeixir,
doncs el poder del cel รฉs infinit.
Lโ€™imperi dels banyuts,
ha tornat a fracassar.
Ja pots anar passant, Llucifer,
cap a lโ€™infern a descansar.
Tornin a regnar la fe i la caritat,
enmig de tanta maldat.
Alliberem-nos del pecat,
que lโ€™infern ha escampat.
Amb lโ€™ajut de Sant Esteve,
dโ€™eixa vila gloriรณs patrรณ,
el gran exรจrcit del cel,
proclamo com a vencedor!
Que sโ€™acabi aquesta cridรฒria,
torni la pau al poble.
Nostra รฉs la victรฒria!
Visca la Festa Major!
Visca Sant Antoni!

Seguici tradicional

El Seguici Popular de Vila-seca tรฉ els seus orรญgens en les actuacions de tipus religiรณs processional realitzades en el marc de les celebracions en honor a Sant Esteve -patrรณ de la vila- i, posteriorment, a la Mare de Dรฉu de la Verge de la Pineda. La participaciรณ de balls i entremesos en lโ€™acompanyament de les processons a Vila-seca รฉs documentada en les Actes Municipals i, amb carร cter posterior, en la premsa histรฒrica. Dโ€™aquesta forma, podem certificar la participaciรณ de determinats elements en aquestes festivitats ja abans del s. XX, com รฉs el cas del Ball de Prims (1776), el Ball de Diables (1866), els balls parlats de Don Jacinto (1883), de la Rosaura (1866) i de Serrallonga (1866) o la participaciรณ de les colles castelleres de Valls de forma assรญdua.

Des de com a mรญnim el s. XVII la Festa Major de Vila-seca se celebra a lโ€™entorn del 3 dโ€™agost, dia de la Invenciรณ del Cos de Sant Esteve, fet que vinguรฉ propiciat per la proximitat del dia de Sant Esteve (26 de desembre) amb les festes de Nadal i el fred de lโ€™hivern. Aixรญ doncs, la major part de les actuacions en processรณ dels elements que conformen el Seguici en lโ€™antiguitat, tenen lloc a lโ€™estiu, en el mateix dia 3 dโ€™agost i la seva vigรญlia. Concretament i tal i com ha quedat documentat, les diverses danses i entremesos sortien en Cercavila pel poble de Vila-seca fins arribar a la Casa Consistorial, des dโ€™on acompanyaven les autoritats a lโ€™ofici religiรณs. Aixรฒ es repetia tant en lโ€™ofici de Completes (2 dโ€™agost) com en la Missa Major (3 dโ€™agost). A la sortida dโ€™ofici es realitzaven pilars per part de les colles castelleres i es disparava una salva de morterets -de la mateixa forma que a lโ€™inici de la Festa-.

Ja al segle XX i de forma posterior a la Dictadura, el seguici reapareix en format religiรณs per a les portades de la Mare de Dรฉu de la Pineda que sโ€™inicien lโ€™any 1993, si bรฉ lโ€™acompanyament dโ€™elements tradicionals no comenรงa principalment fins lโ€™any 2003; i reapareix en el format festiu -cรญvic- lโ€™any 2008 per la Festa Major dโ€™Hivern de Vila-seca en honor a Sant Antoni Abat, on en un principi presentava la funciรณ dโ€™acompanyament de la corporaciรณ municipal fins al pregรณ que donava inici a la festa. Aquesta funciรณ sโ€™ha perdut en els darrers anys i, actualment, tรฉ el mateix carร cter que el de la Festa Major dโ€™Estiu que es va incorporar a la programaciรณ lโ€™any 2016. ร‰s a dir, una cercavila festiva on els diferents elements omplen els carrers de mรบsica, color i balls formant un gran espectacle on es mostra la cultura tradicional del municipi.

Actualment, considerant la darrera actuaciรณ del Seguici Popular (Festa Major de Sant Antoni 2024), els elements que conformen el Seguici, per ordre dโ€™actuaciรณ, sรณn:

  • El Ball de Diables Infantil
  • El Ball de Diables
  • Els Trabucaires del Comรบ
  • Els Gegants Ton i Pineda
  • Els Gegants Galceran de Pinรณs i la Donzella del Rescat
  • El Cavall Alat
  • El Ball del Patatuf
  • El Ball de Gitanes
  • El Ball de Cercolets
  • La Cobla de Ministrers del Comรบ
  • El Ball de Valencians
  • El Ball de Pastorets
  • Els Xiquets de Vila-seca
  • La Cobla de Ministrers del Comรบ

Els diversos elements que conformen el Seguici Popular actuen a Vila-seca en dates diverses, perรฒ el seu marc comรบ dโ€™actuaciรณ sรณn les dates en que surt el Seguici complet.

El Seguici Popular surt en dues ocasions cada any, en el marc de les festes majors de Sant Antoni (hivern) i la Invenciรณ del Cos de Sant Esteve (estiu). El Seguici Popular de la Festa Major de Sant Antoni se celebra el diumenge del primer cap de setmana de Festa, el mateix dia que el Cรณs de Sant Antoni, per la tarda. El lloc de concentraciรณ รฉs el jardรญ del Castell de Vila-seca, des dโ€™on surt a les 18h i recorre el Carrer del Comte de Sicart i el Carrer Major fins a la Plaรงa de lโ€™Esglรฉsia, on sโ€™hi fan els lluรฏments finals. Pel que fa al Seguici de la Festa Major de Sant Esteve se celebra el diumenge mรฉs proper al 3 dโ€™agost, el darrer diumenge de Festa, amb mateix punt de concentraciรณ i recorregut, perรฒ sortida a les 20.30h. Amb carร cter quinquennal, el Seguici Popular surt al complert amb motiu de la Portada de la Mare de Dรฉu de la Pineda, que se celebra el primer diumenge dโ€™advent dels anys acabats en 3 รญ 8. En aquest cas es tracta de lโ€™รบnica sortida del Seguici amb carร cter litรบrgic i la seva raรณ de ser รฉs lโ€™acompanyament de la Mare de Dรฉu de la Pineda en el seu tram final dโ€™anada del Santuari de la Pineda fins a lโ€™Esglรฉsia de Sant Esteve.

El Ball de Diables de Vila-seca forma part del Seguici Popular de Vila-seca des del moment de la seva recuperaciรณ lโ€™any 2008 i hi ha actuat de forma ininterrompuda en totes les seves sortides. Lโ€™any 2018 hi incorporร  el Ball Infantil, que encapรงala la comitiva popular, seguit del Ball de Diables. Aquestes actuacions es diferencien dels correfocs pel fet de ser radicalment tradicionals, tant pel que fa a lโ€™รบs de la pirotรจcnia com pel que fa al ball en si mateix. La cadรจncia de lโ€™actuaciรณ รฉs mรฉs lenta que en un correfoc, la pirotรจcnia รฉs mรฉs senzilla i la pulcritud รฉs major.

Correfoc

Les cercaviles de foc sรณn aquells actes o espectacles on el foc adquireix el protagonisme principal. En termes histรฒrics, les cercaviles de foc o correfocs son esdeveniments moderns, ja que apareixen i creixen de forma clara a partir de la fi de la dictadura i, especialment, dels anys 80 del s. XX. De fet, les cercaviles de foc que se celebraven abans quedaven generalment circumscrites als seguicis populars o als acompanyaments de verges o mares de dรฉu. El terme correfoc prรฒpiament, apareix vinculat a la reactivaciรณ de les festes a Barcelona i el seu ร mbit metropolitร  i sโ€™exporta, durant la dรจcada dels 80, arreu del principat de Catalunya i, posteriorment, del Paรญs Valenciร  i les Illes.

A Vila-seca sโ€™usa el terme correfoc des de la recuperaciรณ lโ€™any 1989, per influรจncia de la corrent de lโ€™รจpoca i la seva posterior consolidaciรณ. Ens referim a correfoc com aquell espectacle de foc, de carrer i itinerant; en el qual els diables ballen sota el foc de la pirotรจcnia de forma individual i mentre progressen pels diversos carrers i places que conformen el recorregut. Sent el Ball de Diables de Vila-seca un ball de diables de model histรฒric tradicional, no es pretรฉn perseguir o malmetre intencionadament el pรบblic; sinรณ ben el contrari, animar-lo a ser partรญcip voluntร riament de la festa i de la dansa de foc. Durant lโ€™acte, en el qual hi poden participar un o diversos balls de diables, el diable encenedor รฉs lโ€™encarregat dโ€™encendre les carretilles dels diables -dโ€™un en un- a travรฉs del seu botafoc. En moments i llocs determinats, dโ€™especial rellevร ncia o espectacularitat, es fan enceses conjuntes o rotllanes, en les quals els diables encenen alhora les seves carretilles i ballen en un cercle de foc dins el qual hi entren Llucifer i la Diablessa amb els seus ceptrots.

Els principals correfocs per al Ball de Diables de Vila-seca sรณn els que se celebren a les festes majors de la poblaciรณ. El de major rellevร ncia รฉs el correfoc de la Nit del Foc, celebrat a les 20.30h del dissabte principal de la Festa Major dโ€™hivern, en honor a Sant Antoni Abat. Hi participa el Ball de Diables de Vila-seca, juntament amb tres balls de diables mรฉs i una bรจstia de foc. Pel que fa a la Festa Major dโ€™estiu, el Correfoc a La Pineda -el dissabte mรฉs proper a Sant Jaume- i el Correfoc de fi de festes a Vila-seca -el 3 dโ€™agost, dia de la Invenciรณ del Cos de Sant Esteve-; sรณn els dos grans esdeveniments, en aquest cas en solitari. Aquests correfocs se celebren ininterrompudament des de 1990, 1991 รญ 1989, respectivament, tal i com recull lโ€™Historial dโ€™Actuacions. De forma quinquennal (anys acabats en 4 รญ 9) se celebra el Correfoc dels Histรฒrics, on hi participen ex-diables i es llueixen totes les generacions de vestits, assignades en funciรณ de lโ€™antiguitat dels participants.

Pel que fa a les actuacions fora de casa, els correfocs tambรฉ sรณn les mรฉs habituals. En els darrers 35 anys, el Ball de Diables de Vila-seca ha participat en correfocs en mรฉs dโ€™una vintena de comarques de Catalunya i la Franja. Els pobles i ciutats que mรฉs vegades hem visitat sรณn Salou (17 actuacions), El Morell (7 actuacions), Garcia (5 actuacions), Tarragona (5 actuacions), Alforja (4 actuacions), Les Borges del Camp (4 actuacions) i Montblanc (4 actuacions). Pel que fa a balls de diables i colles de diables que hagin participat en correfocs a Vila-seca, des de la recuperaciรณ ho han fet un total de 160 diferents. Els qui ho han fet en un major nombre de vegades sรณn el Ball de Diables de Salou (10 ocasions), el Ball de Diables de Tarragona (7 ocasions) i el Ball de Diables del Morell (7 ocasions).

Carretillada

La representaciรณ de la Carretillada es produeix sempre una setmana desprรฉs de la representaciรณ del ball parlat de Sant Miquel i Diables. Es tracta dโ€™una actuaciรณ de foc estร tica, consistent en una roda de foc -els diables cremen ballant en cercle al voltant dโ€™un centre estร tic-. Representa la revolta de les forces del mal desprรฉs de caure a mans de Sant Miquel en el ball parlat i tรฉ un contingut molt elevat de cร rrega pirotรจcnica. De fet, es tracta de lโ€™actuaciรณ amb major consum de pirotรจcnia del Cicle Anual Vila-secร .

En la carretillada no hi intervรฉ la figura de Sant Miquel i el protagonisme recau sobre Llucifer, la Diablessa i els diables. Els dos primers no formen part de la roda de foc i executen lluรฏments a lโ€™interior de la rotllana, majoritร riament amb pirotรจcnia especial. De forma extraordinร ria, tambรฉ, sโ€™usen tot un seguit de peanes per als lluรฏments, per tal de disparar bateries, sortidors especials i diverses tipologies de pirotรจcnia. Pel que fa als diables, mantenen el foc continu amb lโ€™objectiu que en cap moment decaigui, al ritme dels diables tabalers, que toquen de forma contรญnua el Toc de la Carretillada durant els 20 โ€“ 30 minuts de durada. Aquesta representaciรณ รฉs un espectacle de foc, estร tic i amb pirotรจcnia moderna; de forma que es considera lโ€™actuaciรณ menys tradicional del Ball de Diables de Vila-seca. Malgrat aixรฒ, sโ€™ha consolidat dins el calendari festiu vila-secร  i, tot i que inicialment nasquรฉ com un acte incorporat a la Nit del Foc (anys 2015, 2016 รญ 2017), finalment ha adquirit el protagonisme que requereix dins la Festa Major de Sant Antoni i ha esdevingut un acte propi, celebrat sempre el vespre del segon dissabte de festes (setmana de la Capvuitena) a la Plaรงa de lโ€™Estudi de Vila-seca.