Si bé sabem del cert que l’origen històric dels balls de diables és als inicis de la celebració de la festivitat de Corpus, no tenim cap constància que entre els s.XIV í s.XVIII es representés aquest entremès a Vila-seca. L’estreta vinculació amb el Corpus i, el fet de no disposar de suficient documentació de l’època a Vila-seca relativa a aquesta celebració, ens fa desconèixer si, igual com en poblacions veïnes, el ball de diables ja existia en aquest període històric.

No obstant això, a Vila-seca existeixen referències prèvies a l’aparició de l’actual Ball de Diables de mitjan i finals del segle XIX. Es té constància que aleshores es realitzaven actuacions de Diables al municipi, que malgrat no quedar emmarcades dins l’activitat d’una entitat com l’entenem avui en dia, molt probablement eren fetes per part de gent del nostre municipi; suposició que fem a raó que, al Camp de Tarragona, el model predominant de ball de diables era el de participació individual. Un exemple n’és la cita del Diari de Tarragona en la seva publicació de 31 de juliol de 1880, que en el seu relat sobre les Festes de Sant Esteve d’aquell any deia “Se agregará a la comitiva una numerosa comparsa de diables que dispararán fuegos artificiales durante este acto.” Un altre bon exemple és aquesta narració escrita originalment per Francesc Pelai Briz a La Roja l’any 1876 i que recollia la revista l’Avenç en aquest article (IV) de l’any 1889 (l’any de traspàs de l’autor). Es referiria a la Festivitat de Sant Esteve a Vila-seca de l’any 1866:

“Ara fará uns deu anys trobantnos a Tarragona jo y mon amich Remí, anarem a festa major al poble de Vila-seca. No hi anavam per veure cap monument, ni a cercarhi cap tradició, ni tampoc perquè fos ell espill d’alguna especialitat ja en llenguatge, ja en trajo, res d’això s’hi troba; però sí’ns duya l’afany de presenciar una d’aqueixas pantomimas populars qu’allí s’ conservan ab tota la grotresca naturalitat dels primers temps en que foren inventadas. Nos havian parlat del ball de la Rosaura y del d’en Serrallonga y nosaltras volíam veure aquells personatges coberts d’antiquelas y casacas de tot tall y de tot temps. Volíam contemplar d’aprop aquells diables de las petadoras carretillas y cuas desvergonyidas […]”.

Altres exemples de referències històriques són els que es troben en els llibres d’actes de Ple de l’Ajuntament de Vila-seca, presents a l’Arxiu Històric Sir Esteve Morell i Scott de Vila-seca. Dos exemples on se cita el Ball de Diables són:

14 de juliol de 1881: “Habiéndose acercado al senyor Alcalde algunos individuos indicando el deseo de que la Corporación consigne algo de su presupuesto para subvenir a los festejos que con tal motivo debiera tal vez celebrarse, después de un detenido debate en el que los pareceres de los Sres. Concejales estuvieron discordes, se acordó en votación nominal invertir de los fondos municipales la cantidad de ochenta pesestas para las “torres” vulgo “Castells” y otra igual suma para los gastos que originen los fuegos artificiales conocidos por “Ball de Diables”.”