El Ball de Diables de Vila-seca no incorporร la figura de Sant Miquel fins a la incorporaciรณ del ball parlat en el cicle anual vila-secร . Des dโaleshores, aquesta figura รฉs interpretada per un nen o nena, dโentre set i dotze anys, generalment membre del ball infantil. Aquesta รฉs una figura fixa, de forma que entre relleu i relleu sempre รฉs la mateixa persona qui lโinterpreta, tant en la representaciรณ del ball parlat, com en les participacions al Seguici Tradicional o a les actuacions de foc.
Inicialment, la indumentร ria de Sant Miquel constava dโuna tรบnica blanca coberta amb una capa, tambรฉ blanca, amb ribetejat daurat. El pit el cobria una cuirassa daurada de tipus romร , amb un cert acabat antropomรฒrfic. Lโescut, amb una gran creu cristiana al centre, tambรฉ era daurat i texturitzat amb sanefa geomรจtrica. Lโespasa, de fusta i pintada en daurat, era una espasa proporcionalment llarga, defugint lโhabitual espasa curta o llanรงa que llueix Sant Miquel en la iconografia habitual. Aquesta indumentร ria fou la prรฒpia de Sant Miquel fins lโany 2020.
L’actual indumentร ria de Sant Miquel Arcร ngel fou un dels principals processos de patrimonialitzaciรณ de la histรฒria del Ball de Diables de Vila-seca. Aquest projecte, iniciat el primer trimestre de l’any 2020, va veure la llum el 13 de gener de 2022, amb l’Acte de Presentaciรณ de Sant Miquel Arcร ngel, al Castell de Vila-seca i amb la Jana Gรณmez Esteve com a Sant Miquel. El procรฉs s’iniciร amb uns mesos de treball i estudis previs, amb l’objectiu que la nova imatge de Sant Miquel tinguรฉs la mร xima coherรจncia histรฒrica i per tal de definir quina lรญnia iconogrร fica se seguia. En aquest sentit, es va valorar el fet que, durant lโapariciรณ dels balls de diables (s.XIV – s.XV) les representacions eren fonamentalment de tipus โguerrerโ o โlรญder dels exercits celestialsโ, en molts casos representat com un guerrer romร . I fou en aquest sentit que es decidรญ defugir la iconografia mรฉs antiga on Sant Miquel apareix, habitualment, representat amb tรบnica i dalmร tica.
Un cop definit el disseny previ, s’iniciร el procรฉs constructiu. En aquesta fase el Ball de Diables va colยทlaborar amb artesans de referรจncia i de proximitat: Antoni Mas i Castelltort (artesร del ferro vila-secร i creador del Ceptre de Llucifer i el Ceptre de la Diablessa, anteriorment), Rubรฉn Ortiz Braulio (artesร del cuir reusenc) i Mar Altadill Soriano (modista vila-secana). La nova indumentร ria del Sant Miquel de Vila-seca รฉs elaborada de forma totalment artesanal.
L’espasa: es tracta d’una espasa curta, caracterรญstica de la representaciรณ iconogrร fica de l’arcร ngel, amb certa forma corbada que recorda a les espases flamรญgeres. D’acer forjat artesanalment i amb una empunyadura elaborada artesanalment en llautรณ, amb forma semicircular. En l’empunyadura, a banda i banda de la fulla, s’hi pot veure l’escut de Vila-seca amb la palma, el llibre i les pedres de Sant Esteve; en bronze. Tanca l’extrem inferior de l’empunyadura una floritura en llautรณ, que recorda una flor.
L’escut: es tracta d’un escut de llautรณ, circular i cรฒncau en relaciรณ al portador, amb subjeccions en llautรณ amidades a l’avantbraรง. En la seva part exterior hi destaquen unes balances elaborades principalment en bronze, que representen la psicรฒstasi (del grecย psicostasia: pesar lesย ร nimes), equilibrades i subjectades en el seu punt de balanceig. Les cadenes que subjecten els plats de les balances sรณn de coure al berilยทli, per tal de conferir-los una brillantor superior. Davall la balanรงa i sobre un rivet de bronze s’hi llegeix la inscripciรณ “QUIS UT DEUS” en llatรญ, que significa “Qui com Dรฉu?” i que รฉs la traducciรณ literal del nom hebreu Miquel (ืึดืืึธืึตืโ, Mija-El).
La cuirassa: es tracta d’una cuirassa separada en dues peces, la frontal i la posterior, ambdues elaborades artesanalment amb forja lliure de llautรณ en fred, combinant l’รบs de l’enclusa i el de contrapeces elaborades expressament. La peรงa frontal tรฉ un marcat antropomorfisme, caracterรญstic de les cuirasses dels generals romans, i que busca marcar la musculatura del pectoral i de la regiรณ abdominal. A l’alรงada del pit hi trobem una representaciรณ en bronze de l’escut de Vila-seca: la palma (al pit dret) i el llibre i tres pedres (al pit esquerre). La part inferior de la cuirassa frontal tรฉ forma d’U, de manera que els laterals de la cuirassa son el seu punt mรฉs alt. Pel que fa a la peรงa posterior, รฉs llisa (sense decoraciรณ) malgrat que s’hi observen -com a la peรงa frontal- variacions en la textura i en el color, fruit de la prรฒpia idiosincrร sia dels processos de picat artesanals. รs en aquesta peรงa posterior on se subjecten les ales caracterรญstiques de l’Arcร ngel. Tant la peรงa frontal com la posterior tenen tots els seus extrems plegats amb bordonera manual.
Les ales: es tracta de dues peces independents, que se subjecten cadascuna d’elles directament contra la cuirassa posterior. Cadascuna de les ales estร formada per una estructura exterior en xapa de llautรณ repicada i una subestructura interior elaborada amb varetes del mateix material. Aquesta subestructura tรฉ tres nivells, un d’intermig i dos d’exteriors, entre els quals s’hi troben les plomes de marabรบ, que se subjecten sobre l’estructura intermitja. Les dues estructures exteriors sรณn vistes, de forma que ofereixen un contrast entre el daurat del llautรณ i el blanc de les plomes, com si d’un esquelet de les ales es tractรฉs. En la part superior de les ales, la mรฉs propera a l’esquena, dues xapes de llautรณ -tambรฉ repicades- cobreixen aquest esquelet i encofren les plomes.
El casc: es tracta d’un casc inspirat en l’รจpoca de transiciรณ entre l’edat mitjana i l’edat moderna, elaborat artesanalment en llautรณ. Hi destaquen les ales, plegades manualment cap a l’interior i d’altura variable, com si d’una onada es tractรฉs. En la veta de bronze que ressegueix la seva mediatriu, a la part frontal del casc, hi reposa una creu llatina de llautรณ, sรญmbol de la pertanyenรงa de Sant Miquel a l’esglรฉsia catรฒlica.
Les espatlleres: es tracta de dues peces prรฒpies de les armadures dels guerrers, que cobreixen les espatlles davant de possibles cops, perรฒ que no impedeixen l’essencial mobilitat dels braรงos. Cadascuna d’elles, elaborades en llautรณ, estan curvades resseguint la forma prรฒpia de l’espatlla i presenten una creu llatina en bronze. Les creus tenen un repicat manual per a texturitzar-les.
El cinturรณ: es tracta d’un cinturรณ elaborat artesanalment amb cuir, ajustable a la cintura del portador, d’on en pengen tot un seguit de vetes que apareixen per sota de la cuirassa. Aquesta รฉs la funciรณ principal d’aquesta peรงa: simular les vetes que tradicionalment porten les cuirasses que sovint veiem en la inconografia de Sant Miquel, sense que la part de la cintura sigui vista. Les vetes tenen una longitud variable i progressiva, essent les mรฉs llargues les de la zona frontal i posterior, i les mรฉs curtes les laterals. Les vetes s’uneixen al cinturรณ per mitjร de reblons de llautรณ que trobem, tambรฉ, als extrems de les vetes amb una funciรณ purament decorativa.
Les sandร lies: es tracta de sandร lies elaborades artesanalment i รญntegrament amb cuir, d’inspiraciรณ romana. Sรณn de canya de mitja alรงada, amb tres vetes subjectades al turmell. Les unions sรณn reblonades en llautรณ.
La tรบnica: es tracta d’una รบnica peรงa de tela stretch (poliรจster) de blau cel, precisament per tal de representar el color del cel. La passamaneria รฉs daurada.
