La representació del ball parlat que enfronta Sant Miquel i els diables és l’actuació més genuïna del Ball de Diables de Vila-seca. En els seus orígens, vinculats al Corpus Christi, els balls de diables eren al·legories de la lluita entre el bé i el mal on, gairebé sempre, hi apareixia Llucifer -encapçalant els exèrcits infernals- i l’Arcàngel Sant Miquel -encapçalant els exèrcits celestials-. De fet, al s.XV es documenten diverses representacions populars amb diables: l’Entremès de l’Infern, l’Entremès de Sant Miquel, el Castell de l’Infern, etc. Aquests entremesos (teatre de carrer) representen la lluita entre el bé i el mal en un format de ball parlat, que comença a incloure pirotècnia com a complement. És amb el pas dels segles que la pirotècnia va guanyant protagonisme en detriment de la representació teatral fins que, en el segle XIX, divergeixen els dos grans models històrics de balls de diables: el Model Militar i el Model de Participació Individual. El primer, que és el que defineix l’estructura del Ball de Diables de Vila-seca, conserva els personatges principals (Llucifer, la Diablessa, els àngels) i el ball parlat. De fet, aquesta representació segueix mantenint el seu protagonisme en aquest model i, fins ben entrat el segle XX, les cercaviles de foc i la pirotècnia hi tenen un paper secundari.
A Vila-seca, en coherència amb l’estructura teatral del ball de diables, des de la recuperació l’any 1989, existia la voluntat de representar el ball parlat. No obstant això, les dificultats econòmiques i socials van endarrerir aquest fet fins a la celebració del 20è aniversari de la recuperació. El gener de l’any 2010 es representava per primera vegada a la Plaça de Voltes de Vila-seca el Ball de Sant Miquel i Diables.
El ball parlat es representa un cop l’any a Vila-seca, sobre un petit escenari instal·lat a la Plaça de Voltes, al nucli antic de la població. La representació s’emmarca dins els actes de la Nit del Foc, a les 19.30h del dissabte principal de la Festa Major en honor a Sant Antoni Abat. Hi participen catorze persones sobre l’escenari: Llucifer, la Diablessa, Sant Miquel Arcàngel, els set pecats capitals, tres tabalers i el diable encenedor. La representació és litúrgica i sempre repeteix una mateixa forma de procedir. D’igual forma succeeix amb el text, que a cura del Ball de Diables, es redactà l’any 2009 i es modificà definitivament l’any 2019.
En la part inicial de la representació hi intervenen Llucifer, la Diablessa i Sant Miquel. Llucifer inicia el ball parlat deixant clares les seves intencions:
La seva mà dreta, la Diablessa, es mostra servicial i a disposició del cap dels exèrcits de l’infern i li presenta les seves armes:
Sant Miquel, en el tram inicial de la representació, ja els adverteix que els seus esforços no reeixiran:
Això s’haurà de veure!
Com altres vegades ha passat,
per aturar l’infern,
el cel està preparat!
En el tram central del ball parlat Llucifer dóna pas als parlaments dels set pecats capitals. Aquesta segona part de la representació combina la part litúrgica, repetida any rere any, i la satírica (versos o versots satírics), que canvia anualment i que parla de l’actualitat política, social, econòmica o esportiva. Els set pecats capitals que hi intervenen són: Supèrbia (que sempre intervé la primera), Ira (que sempre intervé la segona), Gola, Avarícia, Enveja, Accídia i Luxúria (que intervenen en ordre diferent cada any). Les intervencions dels pecats s’inicien cremant una carretilla i ballant en solitari. Després, interpreten una primera part, a mode de presentació, que es repeteix any rere any. Seguidament, representen el seu vers satíric. Els versos del ball parlat són de quatre estrofes, amb rimes creuades, encadenades i caucades (abba/abab/aabb), que poden ser assonants o consonants i, en algun cas, versos esparsos. No tenen un patró sil·làbic, però generalment són versos d’art major. Així, la Supèrbia i la Gola inicien els seus parlaments:
| Jo sóc el rei dels panxuts, em diuen la Golosia, i en la meva temptació, hi cauen cent homes cada dia. |
Jo sóc la Supèrbia, el diable primer, patró dels creguts i dels inflats, fidel servidor de Llucifer. |
En el tram final del ball parlat, després de tots els versots i d’una encesa conjunta, Sant Miquel intervé per cloure la representació. En el seu tram final, l’Arcàngel enfronta les virtuts teologals i cardinals amb les armes esgrimides pels exèrcits infernals, i proclama la victòria del cel:
Enrere! Prou xerrameca!
Del cel acabo de baixar,
per a salvar el poble de Vila-seca,
dels dimonis que el volen cremar.
Enmig de la tenebra i la foscor,
els àngels del cel us portem la salvació.
Els propòsits de Llucifer no podran reeixir,
doncs el poder del cel és infinit.
L’imperi dels banyuts,
ha tornat a fracassar.
Ja pots anar passant, Llucifer,
cap a l’infern a descansar.
Tornin a regnar la fe i la caritat,
enmig de tanta maldat.
Alliberem-nos del pecat,
que l’infern ha escampat.
Amb l’ajut de Sant Esteve,
d’eixa vila gloriós patró,
el gran exèrcit del cel,
proclamo com a vencedor!
Que s’acabi aquesta cridòria,
torni la pau al poble.
Nostra és la victòria!
Visca la Festa Major!
Visca Sant Antoni!
El Seguici Popular de Vila-seca té els seus orígens en les actuacions de tipus religiós processional realitzades en el marc de les celebracions en honor a Sant Esteve -patró de la vila- i, posteriorment, a la Mare de Déu de la Verge de la Pineda. La participació de balls i entremesos en l’acompanyament de les processons a Vila-seca és documentada en les Actes Municipals i, amb caràcter posterior, en la premsa històrica. D’aquesta forma, podem certificar la participació de determinats elements en aquestes festivitats ja abans del s. XX, com és el cas del Ball de Prims (1776), el Ball de Diables (1866), els balls parlats de Don Jacinto (1883), de la Rosaura (1866) i de Serrallonga (1866) o la participació de les colles castelleres de Valls de forma assídua.
Des de com a mínim el s. XVII la Festa Major de Vila-seca se celebra a l’entorn del 3 d’agost, dia de la Invenció del Cos de Sant Esteve, fet que vingué propiciat per la proximitat del dia de Sant Esteve (26 de desembre) amb les festes de Nadal i el fred de l’hivern. Així doncs, la major part de les actuacions en processó dels elements que conformen el Seguici en l’antiguitat, tenen lloc a l’estiu, en el mateix dia 3 d’agost i la seva vigília. Concretament i tal i com ha quedat documentat, les diverses danses i entremesos sortien en Cercavila pel poble de Vila-seca fins arribar a la Casa Consistorial, des d’on acompanyaven les autoritats a l’ofici religiós. Això es repetia tant en l’ofici de Completes (2 d’agost) com en la Missa Major (3 d’agost). A la sortida d’ofici es realitzaven pilars per part de les colles castelleres i es disparava una salva de morterets -de la mateixa forma que a l’inici de la Festa-.
Ja al segle XX i de forma posterior a la Dictadura, el seguici reapareix en format religiós per a les portades de la Mare de Déu de la Pineda que s’inicien l’any 1993, si bé l’acompanyament d’elements tradicionals no comença principalment fins l’any 2003; i reapareix en el format festiu -cívic- l’any 2008 per la Festa Major d’Hivern de Vila-seca en honor a Sant Antoni Abat, on en un principi presentava la funció d’acompanyament de la corporació municipal fins al pregó que donava inici a la festa. Aquesta funció s’ha perdut en els darrers anys i, actualment, té el mateix caràcter que el de la Festa Major d’Estiu que es va incorporar a la programació l’any 2016. És a dir, una cercavila festiva on els diferents elements omplen els carrers de música, color i balls formant un gran espectacle on es mostra la cultura tradicional del municipi.
Actualment, considerant la darrera actuació del Seguici Popular (Festa Major de Sant Antoni 2020), els elements que conformen el Seguici, per ordre d’actuació, són:
Els diversos elements que conformen el Seguici Popular actuen a Vila-seca en dates diverses, però el seu marc comú d’actuació són les dates en que surt el Seguici complet.
El Seguici Popular surt en dues ocasions cada any, en el marc de les festes majors de Sant Antoni (hivern) i la Invenció del Cos de Sant Esteve (estiu). El Seguici Popular de la Festa Major de Sant Antoni se celebra el diumenge del primer cap de setmana de Festa, el mateix dia que el Cós de Sant Antoni, per la tarda. El lloc de concentració és el jardí del Castell de Vila-seca, des d’on surt a les 18h i recorre el Carrer del Comte de Sicart i el Carrer Major fins a la Plaça de l’Església, on s’hi fan els lluïments finals. Pel que fa al Seguici de la Festa Major de Sant Esteve se celebra el diumenge més proper al 3 d’agost, el darrer diumenge de Festa, amb mateix punt de concentració i recorregut, però sortida a les 20.30h. Amb caràcter quinquennal, el Seguici Popular surt al complert amb motiu de la Portada de la Mare de Déu de la Pineda, que se celebra el primer diumenge d’advent dels anys acabats en 3 í 8. En aquest cas es tracta de l’única sortida del Seguici amb caràcter litúrgic i la seva raó de ser és l’acompanyament de la Mare de Déu de la Pineda en el seu tram final d’anada del Santuari de la Pineda fins a l’Església de Sant Esteve.
El Ball de Diables de Vila-seca forma part del Seguici Popular de Vila-seca des del moment de la seva recuperació l’any 2008 i hi ha actuat de forma ininterrompuda en totes les seves sortides. L’any 2018 hi incorporà el Ball Infantil, que encapçala la comitiva popular, seguit del Ball de Diables. Aquestes actuacions es diferencien dels correfocs pel fet de ser radicalment tradicionals, tant pel que fa a l’ús de la pirotècnia com pel que fa al ball en si mateix. La cadència de l’actuació és més lenta que en un correfoc, la pirotècnia és més senzilla i la pulcritud és major.
Les cercaviles de foc són aquells actes o espectacles on el foc adquireix el protagonisme principal. En termes històrics, les cercaviles de foc o correfocs son esdeveniments moderns, ja que apareixen i creixen de forma clara a partir de la fi de la dictadura i, especialment, dels anys 80 del s. XX. De fet, les cercaviles de foc que se celebraven abans quedaven generalment circumscrites als seguicis populars o als acompanyaments de verges o mares de déu. El terme correfoc pròpiament, apareix vinculat a la reactivació de les festes a Barcelona i el seu àmbit metropolità i s’exporta, durant la dècada dels 80, arreu del principat de Catalunya i, posteriorment, del País Valencià i les Illes.
A Vila-seca s’usa el terme correfoc des de la recuperació l’any 1989, per influència de la corrent de l’època i la seva posterior consolidació. Ens referim a correfoc com aquell espectacle de foc, de carrer i itinerant; en el qual els diables ballen sota el foc de la pirotècnia de forma individual i mentre progressen pels diversos carrers i places que conformen el recorregut. Sent el Ball de Diables de Vila-seca un ball de diables de model històric tradicional, no es pretén perseguir o malmetre intencionadament el públic; sinó ben el contrari, animar-lo a ser partícip voluntàriament de la festa i de la dansa de foc. Durant l’acte, en el qual hi poden participar un o diversos balls de diables, el diable encenedor és l’encarregat d’encendre les carretilles dels diables -d’un en un- a través del seu botafoc. En moments i llocs determinats, d’especial rellevància o espectacularitat, es fan enceses conjuntes o rotllanes, en les quals els diables encenen alhora les seves carretilles i ballen en un cercle de foc dins el qual hi entren Llucifer i la Diablessa amb els seus ceptrots.
Els principals correfocs per al Ball de Diables de Vila-seca són els que se celebren a les festes majors de la població. El de major rellevància és el correfoc de la Nit del Foc, celebrat a les 20.15h del dissabte principal de la Festa Major d’hivern, en honor a Sant Antoni Abat. Hi participa el Ball de Diables de Vila-seca, juntament amb tres balls de diables més i una bèstia de foc. Pel que fa a la Festa Major d’estiu, el Correfoc a La Pineda -el dissabte més proper a Sant Jaume- i el Correfoc de fi de festes a Vila-seca -el 3 d’agost, dia de la Invenció del Cos de Sant Esteve-; són els dos grans esdeveniments, en aquest cas en solitari. Aquests correfocs se celebren ininterrompudament des de 1990, 1991 í 1989, respectivament, tal i com recull l’Historial d’Actuacions. De forma quinquennal (anys acabats en 4 í 9) se celebra el Correfoc dels Històrics, on hi participen ex-diables i es llueixen totes les generacions de vestits, assignades en funció de l’antiguitat dels participants.
Pel que fa a les actuacions fora de casa, els correfocs també són les més habituals. En els darrers 35 anys, el Ball de Diables de Vila-seca ha participat en correfocs en més d’una vintena de comarques de Catalunya i la Franja. Els pobles i ciutats que més vegades hem visitat són Salou (17 actuacions), El Morell (7 actuacions), Garcia (5 actuacions), Alforja (4 actuacions), Les Borges del Camp (4 actuacions), Tarragona (4 actuacions) i Montblanc (4 actuacions). Pel que fa a balls de diables i colles de diables que hagin participat en correfocs a Vila-seca, des de la recuperació ho han fet un total de 157 diferents. Els qui ho han fet en un major nombre de vegades són el Ball de Diables de Salou (10 ocasions), el Ball de Diables del Morell (7 ocasions) i el Ball de Diables de Tarragona (6 ocasions).
La representació de la Carretillada es produeix sempre una setmana després de la representació del ball parlat de Sant Miquel i Diables. Es tracta d’una actuació de foc estàtica, consistent en una roda de foc -els diables cremen ballant en cercle al voltant d’un centre estàtic-. Representa la revolta de les forces del mal després de caure a mans de Sant Miquel en el ball parlat i té un contingut molt elevat de càrrega pirotècnica. De fet, es tracta de l’actuació amb major consum de pirotècnia del Cicle Anual Vila-secà.
En la carretillada no hi intervé la figura de Sant Miquel i el protagonisme recau sobre Llucifer, la Diablessa i els diables. Els dos primers no formen part de la roda de foc i executen lluïments a l’interior de la rotllana, majoritàriament amb pirotècnia especial. De forma extraordinària, també, s’usen tot un seguit de peanes per als lluïments, per tal de disparar bateries, sortidors especials i diverses tipologies de pirotècnia. Pel que fa als diables, mantenen el foc continu amb l’objectiu que en cap moment decaigui, al ritme dels diables tabalers, que toquen de forma contínua el Toc de la Carretillada durant els 20 – 30 minuts de durada. Aquesta representació és un espectacle de foc, estàtic i amb pirotècnia moderna; de forma que es considera l’actuació menys tradicional del Ball de Diables de Vila-seca. Malgrat això, s’ha consolidat dins el calendari festiu vila-secà i, tot i que inicialment nasqué com un acte incorporat a la Nit del Foc (anys 2015, 2016 í 2017), finalment ha adquirit el protagonisme que requereix dins la Festa Major de Sant Antoni i ha esdevingut un acte propi, celebrat sempre el vespre del segon dissabte de festes (setmana de la Capvuitena) a la Plaça de l’Estudi de Vila-seca.
