12 del 30è: Jordi Saltó (agost)

En motiu del 30è aniversari del Ball de Diables de Vila-seca, cada mes de l’any 2019 entrevistem una persona que ha format part de la Colla en algun moment. Aquest mes d’agost, entrevistem a Jordi Saltó.

BDV: Nom complet?

Jordi Saltó Saltó

BDV: Recordes en quin any vas entrar al Ball de Diables de Vila-seca?

No recordo exactament si va ser l’estiu després d’acabar 4t d’ESO o l’estiu després d’acabar 1r de Batxillerat. Jo diria que era abans de 1r, així que seria l’estiu del 2001.

BDV: Per què vas decidir fer-te diable?

Sempre m’havien agradat els diables i en un moment donat ho vam comentar amb l’Edu Linares i ens vam enredar l’un a l’altre. Com que ja coneixíem Robert Redón dels Pastorets, doncs li vam dir d’entrar. De la nostra quinta, l’Àngel ja feia anys que hi anava i, després, ja van venir Jordi Espina, Jordi Martí..

BDV: Recordes el teu primer correfoc? Explica’ns les sensacions.

Recordo que era un correfoc d’estiu, el de La Pineda, que llavors es feia des de la rotonda d’entrada fins a la discoteca Level. Em va tocar carregar el sac i tot el típic dels primers dies..

Després, la primera vegada de cremar, va ser a la Festa Major d’Hivern, per Sant Antoni de l’any següent. No és un record d’aquell dia en concret, però sí que recordo que les primeres vegades (en general) sempre em cremava! Una de les primeres vegades se’m va fondre un mocador i em vaig fer una bona cremada al coll, que encara en tinc la marca. Un bon record!

BDV: A banda de ser diable, també has estat Llucifer. Diries que és molt diferent? Què t’ha agradat més?

Home, ‘mola’ més portar Llucifer! No vius tant el correfoc, però quan encens carregat fins dalt de carretilles, ‘mola’ molt la sensació de bola de foc. És diferent, perquè quan fas de diable participes més del correfoc, cremant constantment, i quan fas de Llucifer t’has d’esperar més a que sigui el teu torn. En qualsevol cas, de les dues maneres m’ho he passat molt bé.

BDV: Entre 2011 í 2018 has estat President del Ball de Diables, agafant el relleu de Xavi Colomina. Com s’arriba a assumir una responsabilitat així?

Per casualitat o per ser “en el moment adequat, al lloc adequat” -o equivocat!-. L’any 2009-2010 havíem celebrat el 20è aniversari i, després, Xavi volia o necessitava fer una passa al costat. Després de Sant Antoni de 2011 ja em va tocar a mi.

BDV: Durant els set anys i mig de la teva presidència l’entitat va tenir un gran creixement (social i d’activitat). Què destacaries de positiu de la feina d’aquests anys?

Primer va ser un procés d’adaptació i de consolidació. D’adaptació als nous temps i a tot el que ens va venir a sobre; i de consolidació de l’entitat. Un cop consolidada, vam poder créixer en gent i en activitat. Destacaria la incorporació de la carretillada i, després, el pas de convertir-la en un acte propi de la Festa Major. També el fet que el correfoc d’hivern ha passat a ser un dels actes principals i més importants de la festa major, també amb la incorporació del Ball de Sant Miquel, que ara ja va per la 10a edició. I més: la creació i consolidació del Seguici Tradicional, el Ball Infantil, els nous vestits..

Per mi l’abans i el després el marca el 20è aniversari. Llavors amb Xavi Colomina al capdavant i diria que Pep Graset de Regidor de Festes, em van explicar que va costar suor i llàgrimes organitzar el correfoc de festa major d’hivern amb colles convidades. Un cop fet aquest pas, això et permet fer intercanvis i tenir més sortides durant l’any (fins llavors només se sortia, pràcticament, a les festes de Vila-seca). Això et dona més dinamisme i ja no et veus 3 cops l’any. Perquè per molta gent que tinguis, si no generes activitat no hi ha vincle amb la Colla. Aquell correfoc de gener de 2010 va ser l’impàs i va assentar les bases per al futur creixement, que va venir després, amb la incorporació de nova gent a la Junta.

BDV: Són molts anys liderant l’entitat, juntament amb altres companys i companyes, segurament també amb dificultats en algunes ocasions. Què diries que ha estat el més difícil de ser al capdavant de la Colla?

Per mi el repte més gran va ser el 25è Aniversari: “el antes y el después”.

Prèviament, perquè recordo trucant, enviant correus i perseguint totes les colles per la documentació i perquè confirmessin (organitzàvem la I Trobada de Diables del Tarragonès, amb 16 balls de diables). Vaig acabar dels nervis!

I a posteriori, perquè després d’un correfoc tan gran i amb tantes colles a l’any 2014 -aleshores no hi havia potser encara tanta costum de tapar els vidres- es van cremar els vidres de mig poble. Vaig haver d’anar casa per casa entregant un paper dient que els diables donaríem cartró, emportant-me la corresponent cridòria de la persona a qui li haguessin cremat els vidres el dia d’abans i, el dia següent repartint el cartró, tornar a rebre la mateixa esbroncada. Ara em fa gràcia, però en aquell moment em va fer molta ràbia perquè no avisar la gent no havia estat responsabilitat nostra.

Va ser un aniversari bastant “painfull” d’organitzar (riu).

BDV: Seguint amb els papers de l’auca: també vas pujar a l’escenari de la Plaça de Voltes a interpretar el Ball de Sant Miquel…

Era el primer any que ho féiem, el 2010, i òbviament hi havia nervis perquè a l’assaig de 10 minuts abans la meitat de nosaltres ens havíem quedat en blanc.. També hi havia la incògnita de què diria la gent del poble, perquè allò era totalment nou aquí. Em sembla que va sortir bé, no?

BDV: La Directiva Europea del Foc va ser, segurament, una de les grans amenaces de la història de la cultura de foc i del Ball de Diables de Vila-seca. Però, també, va propiciar tot un seguit de reivindicacions de la cultura popular. Tu vas ser a la manifestació de Berga l’any 2009. Com ho recordes?

La manifestació com a tal va ser a Barcelona i a Berga va ser més una trobada amb activitats i molta participació d’arreu. Recordo aquella època amb molta indignació perquè jo sempre havia estat anti-polítics i en aquella època es va demostrar que tenia raó. Vam poder veure com els nostres representants a Europa signaven papers sense saber què eren i sense preveure l’afectació que tindrien en les festes populars de casa nostra. A més a més, tot plegat obligava a fer moltíssima més paperassa i burocràcia: cursos de pirotècnia, cursos de responsables, gestió de l’aplicatiu de la Generalitat, assegurances per a tot, certificats de matèria reglamentària, dació de compte a la Delegació del Govern, etc.

El primer curs CRE el vam fer a l’estil multitudinari, amb tothom que hi havia aleshores a la Colla. Ens vam trobar al Centru, amb un projector que m’havia deixat Toquero i amb tota la gent molt enfadada. Després els cursos van passar a ser una cosa més habitual però amb menys gent, només la que entrava nova i fins a dia d’avui. La Llei del Foc va suposar un repte, però amb el temps t’ho mires i penses “el tema dels cursos el vam fer perquè tocava, però ara veig que és una cosa que val la pena”. Fins llavors arribaves a diables una mica a l’estil Cruyff, “salid y disfrutad”, i des de la implementació dels cursos tenies un contacte previ amb la Colla, abans del primer correfoc. Ara t’expliquen què és la colla i d’on ve, perquè té vestits de color vermell, com s’anomenen les coses o com es carreguen les carretilles. Ara ho veig com una cosa positiva, que ens ha ajudat a millorar.

BDV: Finalment, el novembre de 2018 vas donar el relleu a Ferran López i un equip format per 9 persones més. Com veus el futur immediat del Ball de Diables? I, mirant més enllà, com t’imagines l’entitat d’aquí uns anys?

La roda segueix girant. El futur immediat el veig bé i sense preocupació. La gent que va assumir la direcció no era gent nova ni desconeguts ni res per l’estil. Tots els qui ara hi sou sabeu molt bé com va tot i la Colla funciona bé.

D’aquí uns anys no sé. Caldrà seguir adaptant-se a allò que vingui. M’imagino el local arreglat, amb les obres fetes i tot reubicat, per fi! I res, a seguir evolucionant i donant resposta a les demandes de la gent i en funció de la capacitat i el múscul que tinguem. Amb més gent a la Junta i treballant per la Colla, imagino que la gràfica de creixement pot ser més exponencial.

BDV: La Colla ha anat canviant al llarg dels seus 30 anys d’història. Què creus que ha canviat més?

Jo diria que l’entitat ha passat de ser una cosa més petita, familiar i tancada; a ser una cosa més global, més oberta, més del poble. Hem evolucionat de ser una petita família o grup de coneguts, a ser realment una Colla, oberta a gent de fora, a més activitats, a ser un espai de trobada, etc. I quan tens més gent també tens més exigència i pots i has de fer més activitats.

BDV: Com definiries els Diables de Vila-seca? Quines diries que son les seves principals qualitats i defectes?

Ho definiria com una entitat viva, amb activitat. Com un espai agradable per ser-hi i compartir-lo.

Per mi la principal qualitat, tot i que pot semblar a vegades òbvia, és que és una entitat oberta a tothom, que no és un ghetto on tothom ve d’un mateix lloc o pensa el mateix. De defecte no te’n sé dir cap. Potser el fet que la gestió es porta entre un grup reduït de persones i no es valora la quantitat de feina que això implica. Aleshores a estones t’acaba cremant.

BDV: Explica’ns una anècdota divertida del teu pas per la Colla.

Me’n recordo a la Trobada del Diables dels Països Catalans, l’any 2003, que quan es va acabar el concert i el sopar aquell fastigós que es va donar; anant a robar contenidors per tot el poble! Se sopava dins la Carpa, amb un càtering que era com una capseta de cartró amb una cervesa, no sé què de menjar i un postre. Recordo que estava tan dolent que la meitat de la gent no s’ho va menjar i allò va començar a volar per tot arreu, de taula a taula, cerveses obertes volant per l’aire.. L’envelat va quedar fet un quadre i clar, s’havia de netejar! Això era al Parc de la Riera i en aquella època encara hi havia aquells contenidors verds amb rodes. Els anàvem a buscar pel poble, els portàvem cap allí i els omplíem, però en vam arribar a omplir tants que en tot el barri de la Formiga i Miramar no van quedar contenidors. Vam arribar a tenir una fila de contenidors que anava de la porta de l’envelat a un camió d’aquells vells de la brossa, del Vicenç Orts. Quan aquell home passava amb la “motillo” i ens va veure va fer venir un camió de la brossa que es va passar dues hores abocant contenidors a dins.

També recordo quan se’ns va encendre el sac amb la pirotècnia a La Pineda i es va omplir la platja de carretilles enceses. Semblava la guerra.

Una altra bona anècdota va ser també el repartiment de cartrons després de la cremada col·lectiva de l’estiu de 2014..

BDV: I el millor record que tens associat als Diables de Vila-seca?

Segurament un dels millors, tot i que no et sabria dir el moment precís, és en alguna encesa de lluïment final del correfoc d’hivern. Portant el Ceptre de Llucifer, a la Plaça de l’Església, amb 3 ó 4 colles cremant sortidors francesos a la vegada. Aquella imatge amb tant de foc és un record molt bonic.

BDV: Moltes gràcies! 

001
Jordi Saltó com a Llucifer (esquerra) i Joan Mariné com a Diablessa (dreta)

 

DSC_0568
Pineda Saltó (esq.) i Jordi Saltó (dreta). I Correfoc dels Històrics (2014)

 

DSC_0563
Jordi Saltó (esq.) i Robert Redón (dreta) al I Correfoc dels Històrics (2014)

 

12 del 30è: Laia Espina i Albert Vallvé (Abril)

En motiu del 30è aniversari del Ball de Diables de Vila-seca, cada mes de l’any 2019 entrevistem una persona que ha format part de la Colla en algun moment. Aquest mes d’abril, entrevistem a Laia Espina i Albert Vallvé.

BDV: Nom complert?

Laia: Laia Espina Castellví

Albert: Albert Vallvé Masdéu

BDV: Recordeu en quin any vau entrar al Ball de Diables de Vila-seca?

Laia: Jo diria que l’any 2003

Albert: No ho sé, jo diria que una mica abans o una mica després que la Laia, perquè no vam entrar alhora. Per l’edat diria que el 2001 o el 2002.

BDV: Per què vau decidir entrar-hi?

Albert: Hi havia mon germà Esteve que ja hi anava i mira..

Laia: Jo no recordo qui va dir primer d’anar-hi, si la Pineda, l’Alba, Romero, Luisvi. Potser és perquè féiem teatre amb Forasté i ell era el nostre director. Pot ser que fos una conseqüència de Pastorets.

BDV: Recordeu el vostre primer correfoc? Expliqueu-nos les sensacions.

Albert: El meu primer correfoc va ser a la Festa Major de Tarragona, que em van donar la màquina d’ensulfatar, de l’aigua. Me’n recordo que al final vaig estar molt content perquè es va encendre un “seto” i gràcies als 25 litres que portava a l’esquena el vaig poder apagar. En aquell moment no hi havia bombers ni històries i vaig passar-me unes quantes sortides portant la motxilla amb l’aigua. Era molt agraït perquè venia la gent amb el munt de calor que feia i deia “mulla’m, mulla’m”. Recordo que li veia un sentit. Jo mai he repartit ni carregat un Ceptre.

Laia: A mi l’aigua no em va tocar mai, jo recordo carregant i muntant ceptres. El meu primer correfoc va ser la Trobada de Diables dels Països Catalans, el febrer de 2003, així que suposo que l’estrena de cremar va ser la Festa Major d’Estiu de 2003. La sensació que més recordo és la que es va mantenir durant el temps: que el dia del correfoc és com que tu manes, que allà on vas la gent s’aparta. És com el moment “sin ley” i que quan vas vestit de diable ningú et pot dir res. Té un punt rebel això de ser dimoni.

BDV: Expliqueu-nos un dels millors records que tingueu als Diables de Vila-seca

Albert: Els sopars a l’Arc! No sé si encara ho continueu fent, ara que heu crescut tant, però abans anaves allí i fins i tot Paco et convidava a xupitos (perquè érem 25, eh!).

Laia: Jo recordo com a molt “de subidón” el correfoc dels 25 anys (el primer correfoc dels Històrics) quan vam tornar a cremar després de tant de temps. Allò va ser molt molt guai, increïble. També recordo els correfocs que féiem en un poble amb carrerons estrets, per aquí al voltant, potser era el Morell.

Albert: Sí, al Morell després del correfoc sopàvem i ens quedàvem de Festa Major. Recordo després tornar al maleter del cotxe d’Esteve Grasset (suposo que això ho censuraràs, no?).

Laia: Un altre moment que em va fer molta il·lusió va ser quan vaig portar la Diablessa, tot i que em vaig cremar la cara. Vaig ser la primera dona en portar la Diablessa, mitja hora i em vaig destrossar.

BDV: Alguna anècdota del vostre pas per la Colla?

Albert: De negativa no en tinc cap, perquè jo sempre m’ho he passat molt bé. De fet, per això vaig continuar anant molts anys, fins i tot quan vivia fora. Venia, ningú em posava cap problema, cremava i m’ho passava molt bé.

Laia: Home, els enfados quan venien veterans i treien el tratge..! D’anècdota, recordo un correfoc que féiem corrent per la platja de la Pineda, que es va cremar el sac i va acabar sent com un castell de focs al mig de la platja. Crec que això de fer correfocs a la platja ho vam fer només un any o dos, perquè era esgotador.

BDV: Vau deixar de formar part activa del BDV aproximadament l’any 2010, després de més de 7 anys. Us hi imagineu tornant algun dia? Us agradaria fer-hi alguna cosa que encara no hagueu fet?

Albert: Jo crec que la meva etapa no és que hagi passat, però el que no faré és quedar-me el vestit d’algú que ara està començant…

Laia: Com ens passava a naltros!

Albert: Jo això ja ho he viscut i qui ha d’empènyer perquè la colla tiri endavant són els que ara comencen, no els que venim un dia. Hauria de ser més aviat que ens diguéssiu necessitem gent, ens cal ajuda; llavors vindríem segur. Però sent els 25.000 que sou…

Laia: Jo tinc moltes ganes de cremar però de seguir el ritme de la colla, no. Cremar algun dia, sí. I de coses pendents, a mi sempre m’havia fet il·lusió assajar alguna encesa, però no vam aconseguir viure-ho mai. Una altra cosa seria portar la Diablessa sense cremar-me i poder gaudir-la. I la última, poder fer de tabalera.

BDV: La Colla ha anat canviant al llarg dels seus 30 anys d’història. Què creieu que ha canviat més? Tot i ser fora, què diríeu que trobeu a faltar més?

Albert: El que més ha canviat és la gent que ara ho moveu. El que ara sou i el que abans érem. Abans érem 10 ó 12 que a les 20h menys 5 minuts estàvem allí tots, i a les 20h ja fum!. Ara està molt més organitzat. Potser el que trobaria a faltar és una mica el desordre, però el canvi és per a millor. Abans ens véiem tan poc que podies passar anys a diables amb gent que no sabies ni com es deien.

Laia: Jo crec que el canvi de sentit d’entitat cap a Colla. Això està a anys llum i hagués molat molt que naltros ho haguéssim pogut viure així. Treballar el sentiment de “som el Ball de Diables de Vila-seca”, que el poble s’ho estimi, és un altre canvi fonamental. Que ara s’hagi fet el conte o que hagi nascut el Ball Infantil no és casual, és perquè s’ha treballat de base, amb la canalla del poble, perquè s’ho sentin com un element festiu que també és seu. També ha canviat el fet que abans no s’anava a fer més, era menys ambiciós.

BDV: Si poguéssiu, per un dia, tornar a compartir un correfoc amb excompanys i excompanyes, com per exemple el Correfoc dels Històrics que celebrarem l’estiu de 2019; a qui convidaríeu? Qui no podria faltar-hi?

Laia: No hi podria faltar el Xavi Colomina, Robert, Forasté, Esteve Grasset, l’Edu, Jordi Martí.

Albert: Jo convidaria a mon germà Esteve i crec que no podria faltar Xavi, que va estar molts anys al capdavant.

Laia: M’agradaria que hi fossin mon germà Jordi, la Pineda, l’Alba, el Luisvi, el Romero..

Albert: També haurien de venir Ruso, Marc Setó, Josep Ramon, Xavi Grasset, Bea Tusach, Josep Lluís Colomina..

BDV: Aviat, potser (sense pressió!) tindreu canalla. Us faria il·lusió que formessin part del Ball de Diables Infantil de Vila-seca?

Albert: Sí!

Laia: Sí, molt. Dono per fet que passarà.

Albert: Faran el que voldran, però d’alguna forma tu els orientes, així que sí.

BDV: Anem acabant, amb diverses preguntes de cop. Com definiríeu els Diables de Vila-seca? Quines diries que son les seves principals qualitats i defectes? Quin paper creieu que tenen els Diables dins de Vila-seca?

Albert: Per mi els diables són Festa Major: quan surten sempre és per bé. També té aquell punt d’intriga, de perill, de por i atracció alhora. A diferència d’altres coses, els diables et pugen l’adrenalina.

Laia: Els Diables tenen un punt de gaudi molt individual, perquè cremes “tu sola”. Però a la vegada és un joc amb el col·lectiu, amb el públic. Qualsevol persona que va a veure un correfoc interactua amb ell, amb els diables pots interactuar amb el públic més que amb qualsevol altre element. Sigui perquè t’hi poses dins, sigui perquè et cau una espurna, sigui perquè et mous per seguir-los o evitar-los. Els correfocs mai són passius.

Albert: la principal qualitat i el principal defecte, quan hi erem, és el mateix. Era informal, era fàcil. Anaves, sorties, t’ho passaves bé i la gent s’ho passava bé. Era bastant senzill tot. Defecte? El mateix: que era tan simple i ens implicàvem tan poc, que era impossible progressar, en la línia del que comentàvem abans. La màxima implicació que vam tenir és que una vegada vam pagar 20€ pel material i, un cop, vam tintar mitjons. Un altre defecte de l’època era que estàvem molt condicionats al nombre de sortides que féiem. Si ens véiem 3 cops l’any, suposant que anessis tots els dies, no creaves un vincle amb la gent i l’entitat. Avui en dia és diferent, i això és una qualitat. Feu sopars, calçotades, més sortides, activitats. No cal que sigui festa major per fer coses relacionades amb els diables. Feu coses amb vosaltres i per vosaltres.

Laia: Una altra qualitat dels Diables de Vila-seca és l’autogestió, importantíssima. Un defecte que tenia és que es veia com una cosa de “gent del poble” i això s’ha anat canviant.

Albert: Això s’ha anat canviant i, de fet, quan tu i jo vam marxar era en part perquè ja no coneixíem a ningú.

Laia: Era un defecte abans i ara, en canvi, és una qualitat distintiva. Ja no és un rollo VTV i fa una funció inclusiva. El Ball de Diables és un espai que permet lluitar contra aquella sensació que tenim de poble dormitori, buscant espais col·lectius on la gent és igual on i quan has nascut, quan has arribat al poble, de quina casa ets.. i podràs venir.

BDV: Per últim; visió de futur. Com us imagineu el Ball de Diables de Vila-seca d’aquí uns anys?

Albert: Amb globus. Ja hauran prohibit els petards i haurem d’anar petant globus (riu)

Laia: Si m’haguessis preguntat fa tres anys et diria que la gent ja no es posaria sota el foc, que seria pur espectacle, etc. Però crec que últimament això s’està revertint, gràcies a la feina i l’esforç que heu anat fent de difondre com s’ha d’anar vestit a un correfoc, incentivar-hi la participació i tal. Jo crec que l’objectiu d’aquí a cinc anys hauria de ser que el poble participi dins el correfoc, que hi corri davant.

BDV: Moltes gràcies! Ens veiem el 4 d’agost al Correfoc dels Històrics!

 

FMH 2006, d'esquerra a dreta: Luisvi Morena, Pineda Vallvé, David Romero i Laia Espina
FMH 2006, d’esquerra a dreta: Luisvi Morena, Pineda Vallvé, David Romero i Laia Espina

 

Correfoc dels Històrics 2014, d'esquerra a dreta: Marc Setó, Esteve Grasset, Albert Vallvé i Josep Mª Pérez
Correfoc dels Històrics 2014, d’esquerra a dreta: Marc Setó, Esteve Grasset, Albert Vallvé i Josep Mª Pérez

 

Sant Jordi 2009: Judith Sebastián i Laia Espina amb la Diablessa
Sant Jordi 2009: Judith Sebastián i Laia Espina amb la Diablessa

 

FMH 2008 de Salou: Jordi i Laia Espina
FMH 2008 de Salou: Jordi i Laia Espina