Les tronades a Vila-seca

Si hom llegeix o sent el mot “Tronada” avui en dia -i sobretot si parlem d’algú del Camp- l’evocarà fàcilment a la ciutat veïna de Reus. I és que la capital del Baix Camp ha sabut mantenir viva al llarg dels segles aquesta tradició centenària i, sobretot, posar-la en valor. Tant és així que molta gent associa aquest acte festiu únicament i exclusivament a aquesta ciutat, malgrat que de tronades, històricament, se n’han fet a molts altres llocs. De fet, a dia d’avui i de forma regular, les podem viure a municipis tan propers com l’Aleixar (foto de portada), Les Borges del Camp o Riudecanyes.

La Tronada és una forma pirotècnica festiva que es relaciona amb l’antic costum de disparar armes de foc (fusells o canons) per anunciar una festa, o per celebrar situacions concretes: l’arribada d’un personatge important al poble, el pas de la imatge del sant patró per la plaça, l’inici d’una festivitat important, etc. Tradicionalment consisteix en un reguer de pólvora situat directament a terra sobre el que s’hi disposen trons i, en menor mesura, mascles (traduïts al castellà com a “morteretes”). L’il·lustre reusenc Antoni de Bofarull ens descriu com era la Tronada de Reus a mitjan s. XIX: «Se diu Tronada perquè atrona i atrona, y se diu Tronada perque te Trons […] també dits mascles, que es tradueixen per ‘morteretes’ […] Consisteix la tronada a fer entorn de la plassa un gran reguer o regatera, com allí diuen, de pólvora, colocant de tant en tant un de dits mascles alternant ab trons petits fets de pirotècnic […]».

No és cap secret que la rellevància històrica de la ciutat veïna (durant anys la segona ciutat de Catalunya en població i importància) ha facilitat que tota aquesta informació arribi fins avui, com tampoc ho és el fet que ha eclipsat el seu entorn més proper. Vila-seca ha gaudit històricament de les principals virtuts d’aquesta proximitat: el transvassament de tradicions culturals, la contractació d’espectacles, la proximitat de cases pirotècniques, etc. Però, per contra, no ha sabut en molts casos posar prou en valor i preservar les seves pròpies tradicions. I el cas de les tronades és un exemple paradigmàtic. Sí, a Vila-seca es feien tronades. I sí, almenys durant un període històric concret, aquestes tenien la forma i el significat exactament igual que avui en dia podem gaudir a llocs com Reus. Ho sabem del cert perquè, a diferència d’altres tradicions de casa nostra, en aquest cas les referències històriques són nombroses i extenses (extenses pel període històric que engloben i també pel grau de detall que ens aporten). També perquè els avisos pirotècnics formaven part de la tradició festiva gairebé arreu de Catalunya.

 

 

D’aquestes nombroses referències històriques en destaquen, en primer lloc, les que provenen de la premsa escrita. Amb una simple cerca a l’Arxiu de Revistes Històriques de Catalunya són nombroses les referències que hi podem trobar:

Diari La Opinión, 2 d’agost de 1902:
 “Con motivo de ser mañana la festividad de San Esteban, patrón de la Villa de Vilaseca, des de hoy hasta el próximo lunes se celebraran en aquella localidad, festejos (…) – Día 2: daran principio las fiestas a mediodía con repique general de campanas y disparo de morteretes (…) – Día 3: (…) orquestra en la parroquia de San Esteban, disparándose morteretes (…) – Día 4: salvas y dianas como el día anterior (…)”

Diari La Cruz, 7 d’agost de 1902:
“(…) la casi totalidad de los vecinos de Vilaseca, al objeto de continuar los festejos de la fiesta mayor, con cuyo motivo se dispararon salvas de morteretes y se celebraron bailes públicos y otras diversiones (…)”

Diari de Reus, 4 d’agost de 1911:
“La vecina villa de Vilaseca está celebrando su fiesta mayor, que se ve muy concurrida de forasteros. Hoy a las doce habrá gran salva de morteretes (…)”

De referències periodístiques el Ball de Diables de Vila-seca n’ha pogut recollir, fins a dia d’avui, nombrosa quantitat. A través de premsa podem certificar que aquesta tradició venia d’abans de 1880 i que es sostingué de forma ininterrompuda fins ben entrat el s.XX, amb total seguretat fins la dictadura de Primo de Rivera (1923). Com afirmàvem, però, aquest anunci festiu a través de salves de morterets era relativament extens a les nostres contrades i, a més a més, implica el dubte que, en la seva toponímia castellana, no podem saber del cert si es tracta de dispars aeris (tipus canó o coet) o de dispars a terra (tipus tronada). Ha estat a través de la recerca de la Comissió d’Història i Model del BDV de les actes de Ple Municipal de l’Arxiu Històric Sir Esteve Morell i Scott que ara podem afirmar, amb total seguretat, que Vila-seca era un dels pocs municipis que celebrava a les seves festes, de forma recurrent, tronades tal i com podem observar avui a Reus. De fet, a través dels desglossos pressupostaris de festes majors de Vila-seca sabem del cert que els morters o mascles que s’usaven a la Tronada de Reus (i que se segueixen utilitzant a dia d’avui gràcies a la conservació de la Pirotècnia Igual) eren els mateixos que es contractaven a Vila-seca.

Un magnífic exemple n’és l’Acta del Ple Municipal de l’Ajuntament de Vila-seca de 24 de juliol de 1879, que detalla les diverses despeses derivades de la tronada. En aquest cas la referència és explícita al concepte “Tronada” però, per si quedava cap dubte, s’especifica l’ús de morters (de Reus) i de conducció (pólvora a terra) que crema, en aquest cas, 172 trons (pirotècnia situada damunt la pólvora). És doncs, una descripció precisa del mateix tipus de tronada que a dia d’avui es conserva en pocs municipis del nostre entorn proper:

(…) Y teniendo presente que los sres. Don Jose Barenys y Mariné, Don Ramon Genovés y Voltas, y Don Jose Ferran y Molas habían previamente recibido el encargo de gestionar lo conveniente para venir en conocimiento de lo que costaría la colla dels Chiquets de Valls y la confección de un bonito ramillete de fuegos artificiales, la tradicional corrida vulgo cos, las tronadas o salvas de morteretes y otros gastillos necesarios difíciles de preveer, manifestaron dichos sres. que quedaba cubierta la totalidad del importe de los festejos proyectados según era de ver del presupuesto que a continuación se detalla:

– Torres o Chiquets de Valls, doscientas cincuenta pesetas……….250 pts.
– Ramillete de fuegos artificiales, doscientas cuarenta y cinco pesetas……….245 pts.
– Cordero para la corrida o cos, diez y nueve pesetas……….19 pts.
– Pollos para ídem, diez pesetas con cincuenta céntimos……….10 pts. 50 ud.
– Tostas para ídem, cuatro pesetas……….4 pts.
– Cebollas para ídem, treinta y siete céntimos……….37 ud.
– Aguardiente de Holanda y anisado para los torristas, tres pesetas y cincuenta céntimos……….3 pts. 50 ud.
– Gastos menores con motivo de la tronada, a saber:
Al encargado por el Municipio de Reus de la conducción y conservación de los morteretes, seis pesetas……….6 pts.
Al hijo de Jose Xatruch, cuatro pesetas……….4 pts.
Al albañil Salvador Miret i Salvadó, cinco pesetas……….5 pts.
Importe de 172 trons o petardos, a setenta y cinco céntimos de peseta, suma once pesetas……….11 pts.
Ídem de gastos de conducción según factura, cincuenta céntimos de peseta……….50 ud.
(…)

A través d’aquesta font documental (l’Arxiu Històric de Vila-seca) hem pogut documentar aquesta tradició tot al llarg del s. XIX i no només en les festes majors locals (de Sant Esteve) sinó també en celebracions puntuals, recepcions reials, grans inauguracions (com la de la Fàbrica del Gas) o altres esdeveniments d’especial rellevància. Podem afirmar, per tant, que les tronades o salves de morterets són un dels elements festius amb més antiguitat i continuïtat dins les festes majors i celebracions vila-secanes. Això és, a més, excepcional en tots els termes però, encara més, si considerem que no és una tradició estesa arreu de Catalunya i, encara menys, preservada amb el temps. Documentada per part nostra durant els s. XIX í XX, però amb la certesa que ve, com a mínim, del s. XVIII com la Tronada de Reus; la qual cosa dotaria aquesta tradició, de ser recuperada, de 300 anys d’història.

Arrel de les nombroses referències trobades a l’Arxiu Municipal tot al llarg del s.XIX, des del Ball de Diables de Vila-seca vam presentar el Projecte de Recuperació de les Tronades a l’Àrea de Cultura i al Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Vila-seca, el juny de 2020. Si ve de moment la proposta no ha cristalitzat, aquesta festa major que ara hem iniciat veurà una petita llavor: les Matinades Tronades. El dimecres 3 d’agost, dia de la Invenció del Cos de Sant Esteve, els tabalers del BDV recorreran els carrers del nucli antic anunciant la festivitat al veinatge de Vila-seca, mentre es disparen vint-i-sis salves aèries en honor a Sant Esteve, patró de Vila-seca.